dilluns, 30 de març del 2009
La frase de l'any
Una d'aquests turistes és una arqueòloga britànica jubilada de 77 anys que viu al nord de Londres. Quan se li pregunta el perquè d'aquest perillós viatge respon que com a arqueòloga sempre he volgut visitar l'Iraq, perquè és on va començar tot, la Terra dels Dos Rius. Diu, a més, per justificar la seva gosadia que, quan arribes a la meva edat, és molt millor morir d'un tret a l'Iraq que a la sala d'un geriàtric. No em queden gaires més anys de vida. ¿Per què no els hauria de viure al màxim, doncs?.
Aquesta frase ( la negreta és meva) considero que hauria de ser escollida com una de les frases de l'any per tot allò que traspua de vitalitat, de ganes de viure i de revelar-se davant d'una situació - l'estada en un geriàtric - que la senyora deu considerar parasitària.
dissabte, 28 de març del 2009
El Papa Benet XVI contra la ciència
dimecres, 25 de març del 2009
Pedro Salinas
Kassia
Kassia coneguda també com a Kassiane, Kassiani, Casia, Santa Cassiana (Constantinopla , 810 c.867) , va ser poetessa i compositora a l’Imperi Bizantí.
Va néixer en el sí d’una família aristocràtica. Cap a l’any 843 va fundar un convent i esdevingué la seva primera abadessa.
La tradició explica que Kassia va ser obligada a exiliar-se pel fet d’ajudar a monjos i altres creients partidaris de mantenir el culte a les imatges, contràriament a allò que dictava la tendència iconoclasta imperant en aquells moments.
Una altra tradició explica que Kassia fou candidata a casar-se amb l’Emperador Teòfil l’any 830. L’interrogatori previ ( i públic) incloïa una pregunta sobre si preferia d’alguna manera a altres dones. Diuen que la seva resposta, que va provocar que fos rebutjada com a candidata, fou que "efectivament prefereixo a la dona més gran que mai hagi existit". La resposta fou mal interpretada: es referia a la Verge Maria, mare de Jesucrist.
Com a compositora Kassia va escriure al voltant de cinquanta himnes, trenta dels quals encara es canten en la litúrgia ortodoxa oriental; 47 són tropàries (breu himnes de pregària), y 2 són cànons. Algunes de les melodies dels himnes encara es conserven actualment encara que modificats pel pas del temps. També va escriure 261 epigrames i versos gnòmics.
dimarts, 24 de març del 2009
Sopar
divendres, 20 de març del 2009
Clara Josephine Wieck de Schumann
Clara Josephine Wieck de Schumann (Leipzig, 13 de setembre de 1819 - Frankfurt del Main, 20 de maig de 1896), esposa del compositor Robert Schumann, va ser una de les principals pianistes de l'època romàntica, a més de compositora.
Johannes Brahms va conèixer a la parella en 1853, quan tenia vint anys, i va establir amb Clara una amistat que va perdurar tota la seva vida. Aquell mateix any Clara va conèixer al violinista Joseph Joachim, que des de llavors la va acompanyar amb freqüència en els seus concerts.
Robert Schumann va morir tres anys després, i Clara va accentuar la seva amistat amb Brahms, de qui va acabar sent la principal consellera i inspiradora. No obstant això, no va perdre la passió per la música de Robert, que va seguir representant el nucli principal dels seus concerts. Amb aquest programa va viatjar a Londres repetidament des de 1865, després d'una visita poc reeixida en 1856. El 1878 va ser nomenada professora de piano al Conservatori Superior de Frankfurt, on va impartir classes fins al 1892, principalment de tècnica interpretativa.
dimecres, 18 de març del 2009
Els Càrmina Burana
En els Carmina burana es satiritzava i es criticava tota la societat en general, especialment les persones que ostentaven el poder a la corona i sobretot en el clergat. Les composicions més característiques són les Kontrafakturen que imiten el ritme de les lletanies de l'Antic Testament per satiritzar la decadència de la cúria romana, o per construir elogis a l'amor, al joc o, sobretot, al vi, en la tradició dels carmina potoria.
dimarts, 17 de març del 2009
e-book
Fa uns dies vaig llegir a El Periódico de Catalunya un article relacionat amb les noves tecnologies vinculades amb el món del llibre. Per una banda es feia referència als artilugis electrònics ( lectors d’e-book) que ja estan actualment al mercat i que permeten descarregar-se d’Internet un nombre encara ara limitat de llibres electrònics i, per altra banda, s’esmentava el projecte de l’empresa Google de digitalitzar un nombre ingent de llibres molts d’ells dipositats a les grans biblioteques d’arreu.
Personalment em considero, i em consideren, un consumat lector i a més, malgrat la meva formació "de lletres" no faig fàstics a tot allò que té a veure amb les noves tecnologies. És doncs, a partir d’aquesta doble condició que m’atreveixo a dir que personalment no veig futur en aquests moderns aparells. Perquè considero que un llibre és més que un llibre. Perquè la biblioteca que hom, al llarg dels anys, arriba a tenir, és quelcom més que un cúmul de llibres. Les anotacions fetes a mà, la data en què es va comprar, els subratllats ressaltant passatges del llibre que en el moment de llegir-lo el lector va considerar interessant, expliquen en part la vida mateixa del seu propietari. L’acte solitari o col·lectiu de remenar o simplement encantar-se en una llibreria és un plaer que, en cap cas, pot ser substituït per un clic de ratolí. El vídeo que il·lustra l'article l'he tret del blog El Futuro del Libro.
dijous, 12 de març del 2009
Hildegard von Bingen
Hildegard von Bingen va néixer a Bermershein (Alemanya) el 1098 en el si d’una noble família alemanya i va morir el 1179 a l’abadia d’Eibingen que ella mateixa va fundar. Era la desena de deu germans i d’acord amb la mentalitat medieval va ser lliurada als 14 anys al monestir de Disibodenberg en ser considerada el delme per a Déu.
El 1115 es va fer religiosa i rebé una educació monàstica rudimentària consistent en coneixements de llengua llatina, lectura de la sagrada escriptura, memorització dels salms i cant gregorià. L’any 1136 fou escollida abadessa.
A causa de les seves visions que vivia conscientment i sense entrar en èxtasi va ser reconeguda com la Sibil·la del Rhin i consultada per gent de totes les classes socials. Va escriure obres de caràcter religiós i científic. Com a música va compondre 78 obres musicals, agrupades en la Symphonia armoniae celestium revelationum; 43 antífones, 18 responsoris, 4 himnes, 7 seqüències, 2 simfonies, 1 al·leluia, 1 kyrie, 1 oratori i 1 auto - sacramental.
dimecres, 4 de març del 2009
Quadre
Quadre ovalat de 120 x 80 cm. Amb motllura d’estil barroc de 10 cm d’ampla. Representen dues nenes en un fons de jardí babilònic. Pintat aproximadament l’any 1929. L’infant de la dreta és la meva mare i avui té 84 anys.
Aquest quadre forma part de l’imaginari col·lectiu de la meva nombrosa família doncs ha estat penjat durant anys i anys al "quarto del telèfon".
El quadre va ser pintat per un veí de la torre on vivien els meus avis, al barri de Gràcia, que experimentava amb un tipus de pintura indeleble. Efectivament el pas del temps no ha afectat els colors de la tela.