El tresor dels indis d'Arizona

L'oest americà amaga, segons nombroses llegendes, nombrosos tresors. Una d'elles concerneix els indis d'Arizona. El 1870, soldats de Fort Tucson, a la recerca d'apatxes, cauen sobre un abeurador plè de palletes d'or.

Els soldats volen omplir-se les seves butxaques però el seu comandant refusa aturar-s’hi gaire temps. La recerca d'or es va aturar. Després de diversos dies d'obstinació, els indis continuant sent introbables, els homes van demanar tornar a la misteriosa font d'or.

Segons el mite, el seu superior sempre s'hi va oposar. Un dia es van trobar, morts per deshidratació, tots els soldats al desert d'Arizona sense haver pogut trobar mai el lloc exacte. Aquest se situaria entre Maricopa Wells i Quijotoa, distants 150 km.

Època : 1870
País : Estats Units
Lloc : Desert d'Arizona

L'exèrcit romà (5)

Per què s'allistaven els soldats?

Al principi els romans pel seu deure de ciutadans estaven obligats a servir en l'exèrcit i no sols no rebien diners, sinó que ells mateixos havien de pagar el seu equipament.

Al llarg de la de la República l'Estat va començar a pagar i avituallar els soldats, ja que cada vegada estaven més temps reclutats i no podien atendre ni els seus treballs, granges, ni alimentar a les seves famílies.

Quan l'exèrcit es va professionalitzar a finals de la República els soldats s'allistaven per la paga, per la promesa de rebre terres quan es llicenciessin en compensació als seus serveis i, si no eren romans, per la concessió de la ciutadania

Els castrati (15)

Castrats però faldillers

La castració no implicava impotència i molts van gaudir d'una activa vida sexual. No sempre perdien la libido i a les dones els encantava la idea que una aventura amb ells no resultés en embaràs.

Provocaven autèntics atacs de frenesí en les seves legions d'admiradores. «Les dames mostraven un plaer il·limitat: llançaven afalacs a l'escenari, garlandes de llorer, apariats o sonets apassionats, i no anaven enlloc sense portar una imatge del seu castrato favorit sobre el seu cor», diu Patrick Barbier al seu llibre The world of castrati: the history of an extraordinary operatic phenomenon (El món dels castrati: la història d'un fenomen operístic extraordinari, 1996).

També és famós l'incident que va ocórrer a Farinelli, al qual una dona entre el públic li va cridar: «Un Déu, un Farinelli!». Encara que aquest no semblava mostrar cap interès pel sexe.

Molts dels embolics amorosos van ser secrets, però d'altres no ho van ser tant, com és el cas del pobre Giovanni Francesco Grossi que va ser assassinat pels parents del seu amant, una vídua de Módena, el 1697.

Naufragis (2)

Restes de tonyinaire. Vaixell abandonat al cementiri marí Magouer. Etel, Bretanya