dimecres, 29 de febrer del 2012

Fanny Cäcilie Mendelssohn (1805 - 1847)

Fanny Cäcilie Mendelssohn, posteriorment i per matrimoni Fanny Hensel, Hamburg, 14 de novembre de 1805 – Berlín, 14 de maig de 1847) fou una compositora i pianista alemanya.

Fanny Cäcilie Mendelssohn, tot i ser desconeguda, va ser una gran compositora, germana gran del famós Felix i neta del filòsof Moses Mendelssohn, d’origen jueu-alemany.Hom diu que la seva musica és més comprensiva que la del seu germà. Va néixer en el si d’una família benestant. El seu pare Abraham Mendelssohn, era un banquer i filantrop berlinès, pel que Fanny gaudí d’excel·lent educació —la mateixa que el seu germà. Des de petita es perfilà com a prodigi musical, raó per la que la seva educació fou dirigida a la composició. L'entorn musical de la jove incloïa personalitats com Ignaz Moscheles, Sir George Smart i qui varen ser els seus mestres, Karl Friderich Zelter i Ludwig Werter. Visitants de la casa dels Mendelssohn a principis de la dècada de 1820, incloent Ignaz Moscheles i Sir George Smart, estaven impressionats pels dos germans.

El context social masclista de l’època, no li va permetre assolir major fama. El 1829 va contraure matrimoni amb el pintor Wilhem Hensel. Un cop casada, cada dilluns organitzava reunions musicals a casa seva en les quals exposava les seves pròpies obres. Un any després de la mort del seu marit, va persuadir dos editors que van imprimir una selecció de les seves obres. La majoria d’aquestes però, encara no estan publicades. A part de varies peces per a piano va composar un quartet per a piano, un quartet de corda, una cantata, un oratori, una obertura, diverses cançons i nombrosos duets, trios i cançons de capella.

El seu debut públic és el 1838, quan interpreta el Concert núm. 1 per a piano del seu germà. Morí a Berlín el 1847 a causa d’un infart cerebral durant un assaig d’un concert del seu germà, on s’estava interpretant l’obra "The First Walpurgis Night". La mort de Fanny causà tan gran dolor al seu germà Felix, que la pena també el portà a la tomba en menys de sis mesos després.

En els últims anys, la seva música s’ha convertit en part del repertori habitual gràcies a nombroses interpretacions i enregistraments per part del segell Hyperion CPO. La seva reputació ha estat redimida per associacions que cerquen reivindicar el paper de la dona en la creació musical. El seu pare, al 1820, li va escriure: "Potser la música acabarà sent la professió del teu germà, mentre que per a tu només pot ser i ha de ser un ornament". Per una altre banda, Fèlix la recolzava tan com a compositora com a intèrpret i, de manera prudent, (perquè era conscient de les reticències de la seva família) li deixava publicar obres en nom seu. Per part seva Fanny ajudava a Fèlix amb crítica constructiva en les seves peces, amb la qual ella sempre anava amb molt de compte.

dimarts, 28 de febrer del 2012

Parc natural del Montnegre i el Corredor

Aquest diumenge hem anat a caminar pel Parc Natural del Montnegre i el Corredor. Hem caminat per boscos d'alzines sureres, castanyers i hem vist el dolmen de pedra gentil. La ruta, de dificultat baixa, i de quasi dues hores, tenia l'origen i final al poble de Vallgorguina, tal i com es mostra a continuació:





Dolmen de Pedra Gentil


Bosc de castanyers


Bosc d'alzines sureres

Naufragis (6)

Fi del camí en el Wrac'h Aber, Braç d'aigua de mar que s'enfonsa a la ciutat de Trémaouézan. Plougerneau, Finisterre.

Vol 714 a Sidney

En un retorn a l'estil aventurer de les primeres aventures, els nostres amics coneixen un multimilionari que els porta en avió cap a Sidney. Però l'avió és desviat cap a una illa on Rastapopoulus vol aconseguir els diners del multimilionari. Aconsegueixen escapar i s'amaguen en un temple visitat per extraterrestres. Es produeix l'erupció d'un volcà, però els nostres amics són salvats per un ovni, encara que finalment els hipnotitzen i no se'n recorden dels fets.

Petjades de l'imperi romà (20)

L’arena de Nîmes és el monument més visitat de França després de Nôtre-Dâme de París. L'amfiteatre amb una capacitat de 25.000 seients és conegut pel seu excel·lent estat de conservació.

Beryl Markham (1902 - 1986)

El pare de Beryl Markham s'havia anat a Kenya el 1905 per dirigir una granja a Njoro, per aquell temps una zona salvatge més enllà de Nairobi, i es va dur a la seva filleta de tres anys amb ell. En créixer envoltada de cavalls, Beryl desenvolupar les habilitats i coneixements d'entrenadora de cavalls pel que se la va conèixer més tard. El seu treball amb cavalls i particularment amb cavalls de carreres també va fer que arribés a conèixer a membres de les classes altes angleses, alguns dels quals serien després els seus patrocinadors, quan va començar a volar.

El caçador d'animals Denys Finch Hatton la va introduir a Kenya a l'aviació i el 1933 Beryl va esdevenir la primera dona i pilot número 11 a la Àfrica de l'Est Britànica que va tenir una llicència comercial de pilot. Aquesta llicència comercial va ser especialment important ja que la va necessitar per treballar per cobrir les despeses de la seva passió per volar. Beryl treballà com a pilot a la selva lliurant correspondència i mercaderia a regions remotes. Capaç de volar amb contracte, va passar milers d'hores explorant valls i terres buscant animals per als safaris dirigits pels famosos caçadors blancs Denys Finch-Hatton i Bror Blixen, espòs de l'escriptora Karen Blixen.

El 1936 Beryl es va convertir en la primera persona que volà sola a través de l'Oceà Atlàntic. Ho explica al seu llibre West with the Night. Es va convertir en una estrella dels mitjans de comunicació i se la va conèixer en ambdós costats de l'Atlàntic. Però després que un amic morís en una carrera aèria, va perdre l’interès per volar.

Després d'un seguit d'esdeveniments, Beryl Markham va decidir començar una nova carrera com a escriptora. Va reflectir l'amor que sentia per volar en el seu llibre de memòries West with the Night. Beryl va morir a Nairobi, on va tornar al final de la Segona Guerra Mundial per entrenar cavalls.

divendres, 3 de febrer del 2012

El burbero di buon cuore

"Jordi Savall torna al Liceu amb l’òpera que va eclipsar el talent de Mozart"

L'ÒPERA
Il burbero di buon cuore (El rondinaire de bon cor), és un dramma giocoso en dos
actes del compositor valencià Vicent Martín i Soler, amb llibret de Lorenzo Da Ponte, basat en una obra en francès de Goldoni, Le bourru bienfaissant (1771). L’èxit d’aquesta òpera de Martín i Soler, protegit per l’emperador José II, a Viena, el gener de 1786, va ser el primer dels que s’han succeït en aquesta ciutat, on es va convertir en un compositor més apreciat i popular que Mozart o Salieri.


Es va representar per tota Europa i el 1789, durant la seva reposició a Viena, vivint ja el compositor a Rússia, Mozart va compondre per a una de les sopranos dos noves àries («Chi sa, chi sa qual sia l’affanno» i «Vado, ma dove? Oh Dei!»), que han romàs incorporades a la partitura.

Il burbero di buon cuore que s’estrena al Liceu en una coproducció amb el Teatro Real, forma part de la trilogia vienesa de Martín i Soler.

Amb aquesta estrena el Liceu acompleix l’objectiu d’haver presentat les tres òperes del compositor valencià. L’arbore di Diana fou estrenada el 2009 i Una cosa rara es va estrenar al teatre l’any 1970 i representada per darrer cop l’any 1991, dirigida també per Jordi Savall.