ELS REGNES AMORITES ISIN I LARSA, I
BABILÒNIA
Els nòmades del període
paleobabilònic
Aquests nòmades semites occidentals, anomenats amorreus, van
ser protagonistes en aquests segles, tot i que ja estaven nomenats en els
textos acadis.
Durant la III dinastia d'Ur, es comença a fer referències a
les seves activitats, sent considerades, en un món urbà, com una població
bel·licosa i amenaçant que contínuament pressionava les fronteres. Per això, Amar-Sin
va construir un mur contra ells.
En altres documents es parla de grups d’origen amorreu, que
vivien en algunes ciutats mesopotàmiques, i que eren utilitzats per
l’administració com a soldats.
També se’ls ha nomenat Martu, en llengua sumèria. Eren
semítics occidentals, i es van expansionar des de la franja Siri-Palestina. Els
seus primers moviments guarden relació amb les campanyes de Sargón i Naram-Sin,
i que van provocar la desaparició d’estructures urbanes i socials, sobretot a
Ebla.
El final d'Ebla coincideix amb un període de crisi a favor
de la ruralització i els moviments de població, empitjorat per les condicions
climàtiques.
Tot indica un procés de penetració i expansió molt lent, que
es va diluir a mesura que entrava en el món mesopotàmic,
La seva organització era de tipus tribal, introduint un
sistema de relacions diferents, en no estar vinculat al temple o al pal·ladi,
raó per la qual molts canvis de la societat s’atribueixen a ells.
En aquests segles s’abandona el culte als reis. Tenien una
religiositat diferent, i, encara que s’assimilen als seus déus, ritus i
cerimònies, també introdueixen als seus.
Freqüentment s’ha establert un paral·lelisme entre la
penetració dels amorreus al Pròxim Orient, i l'intent de penetració dels
asiàtics a Egipte, en temps d'Amenemhat I.
Es tractava d’un poble nou, que va anar assimilant els
costums orientals i perdent els seus senyals d’identitat, inclosa la seva
llengua.
I dinastía d’Isin
Els reis de les dinasties d’Isin i Larsa es consideren
continuadors de la III dinastia d’ Ur.
En la dinastia de Isin, amb una durada de 100 anys, els seus
reis es mostren continuadors de la voluntat divina, atès que la reialesa descendia dels cels d’Isin.
Aquesta dinastia no és la única que existia en la planura fluvial,
coexistint amb moltes altres.
Es tracta d’una fragmentació política de Mesopotàmia, fruit
d’un període de crisi. Tot i que aquest declivi no va en detriment de la vida
urbana.
La dinastia d’Isin comença amb Ishbi – Erra, alt funcionari
d’Ibb-Sin, rei d’Ur.
Del temps d’Ishme-Dagan es conserva la primera amnistia
fiscal, molt freqüent a partir d’aquella època i, que dóna idea dels problemes
d’endeutament de la població.
El rei més conegut va ser Lipith-Istar, famós per un conjunt
de lleis que va promulgar, el pròleg de les quals assegura ser rei de Summer i
Akkad, designat pels déus.
La seva activitat va tenir com a horitzó restaurar la
justícia i el benestar de la població, així com cancel·lar els seus deutes.
I dinastía de Larsa
La supremacia de Larsa va durar 100 anys més i es va
caracteritzar per la lluita constant per la seva supremacia a Sumer i Akkad.
Va ser fundada per Naplatum, amorreu, com la resta dels seus
reis. També va haver de conviure amb altres dinasties en altres ciutats-estat.
Va arribar al tron Rim-Sin, principal rei de la dinastia, i el seu regnat va ser el més
llarg.
Va aconseguir capturar Isin i aconseguir supremacia a la
regió. Encara que en la segona part del seu regnat va ascendir Babilònia amb
Hammurabi, i ell no va participar en la coalició organitzada per Hammurabi.
La veritable importància d’aquests dos segles de
convivències i lluites van ser les noves dinàmiques d’explotació dels camps, el
comerç i l’administració, establint-se una iniciativa privada i avenços,
sobretot en agricultura.
L’ASCENS DE BABILÒNIA
La unificació de Sumer
Els orígens de Babilònia es remunten a temps acadis, quan
era un petit assentament.
Després de la fragmentació política, Babilònia va ser una
ciutat més.
La Llista Real de Babilònia comença amb Subu-Abum, que va
conquistar aquesta ciutat i va iniciar la I dinastia.
El regnat de Subu-Amun va portar un període d’expansió,
assolint tot Akkad en els temps del seu fill Sumu-la-El. Aquest va envoltar la
ciutat d’una gran muralla i va derrotar la ciutat de Kish. Durant aquest temps,
Babilònia va conviure amb les dinasties d'Isin i Larsa, i els regnes de
Eshnunna i Mari.
La informació per conèixer Babilònia és molt poca, a causa
de l’existència d’una capa freàtica sobre les seves restes. La poca que hi ha
procedeix dels arxius de Mari.
Va patir una etapa de declivi, després d’un breu esplendor ,
el que no va impedir que fos el centre cultural més important de tota
Mesopotamia.
El regnat d’Hammurabi
Hammurabi era el sisè rei de la dinastia amorita. La seva
època és coneguda gràcies a la quantitat
de documentació existent en els arxius de Mari i Babilònia.
Quan accedeix al tron, la seva extensió es limita a les ciutats més pròximes, i el seu poder
era molt reduït.
En els últims anys del seu regnat, quan els reis rivals eren
ja madurs, va aprofitar la seva debilitat per expansionar i unificar tota
Babilònia.
En els seus primers anys, enfortir les seves posicions al
sud, fent aliances, fins que l’oponent es feia feble.
Va començar les seves conquestes amb Uruk i amb Isin. L’any
29 del seu regnat va encapçalar una coalició que va derrotar a Elam, una
darrere d’una altra, van anar caient Larsa, Assíria, i el regne de Eshnunna i
Mari.
Malgrat aquestes victòries, Assíria i Elam van romandre
independents, però reconeixent la supremacia d'Hammurabi.
Aquestes conquestes van ser importants per al control de les
rutes comercials.
El regne d'Hammurabi s’estenia per tot el territori de
Mesopotàmia. La qual cosa el va portar a anomenar-se "rei de les quatre regions".
Totes aquestes conquestes li van reportar moltes terres que
repartia entre els seus funcionaris i nobles. Va ser important el Ilkum, o
terres a canvi de la prestació de serveis.
Va ser un gran constructor, destacant els seus temples,
fortificacions i obres d’irrigació.
La seva preocupació per la unificació de tot el territori el
va portar a crear un conjunt de lleis recollides en el codi d'Hammurabi. Va
mantenir el mateix tipus d’administració que va trobar, encara que amb personal
de la seva confiança.
Va promoure una reforma religiosa, amb Marduk com déu
principal, la qual cosa va ajudar a mantenir la unitat del país.
Amb la seva mort, les seves conquestes i el seu regnat van
anar desapareixent, produint-se una divisió política. Tota aquesta confusió va
ser aprofitada pels casites, per anar entrant en la regió, acabant aquesta
dinastia amb Samsu-ditana, en caure la ciutat en mans del hitita Mursilis I.
Els succesors d’Hammurabi
A la mort d'Hammurabi, l’imperi va començar a disgregar-se,
alhora que entraven els casites, procedents dels Zagros.
La I dinastia de Babilònia va perdurar fins el 1595, quan
Mursili I la va conquerir.
El successor d'Hammurabi va ser Samsu-iluna, que va obtenir
una victòria sobre els casites.
L’organització de l’estat amorita
La responsabilitat de l’administració requeia en la figura
del rei, ajudat per consellers i altres col·laboradors. Però ell supervisava
cada assumpte.
Es tractava d’una administració molt organitzada, van
mantenir la mateixa que van trobar, centralitzada, encara que substituint els
càrrecs més importants per persones de la seva confiança, permetent assemblees
locals.
Aquestes assemblees (puhrum) administraven els béns
municipals, recaptaven impostos, arrendaven terres i feien tasques de justícia
en petites disputes.
Societat i economia amorita
Les classes socials amorites es classificaven en:
• Awilum: homes lliures de classe alta. Formaven l’assemblea
ciutadana.
• Mushkenum: el poble, gent que treballava per al temple o
palau, o particulars.
• Wardum-esclaus amb personalitat jurídica.
• Asiru-esclaus sense estatut jurídic. Eren presoners de
guerra.
A més, existien classes independents i serveis prestats:
• ilkum: concessions que feien a persones que treballaven al
temple a canvi de prestacions civils o militars.
• Redum-camperols que, en períodes estacionals, feien de
policies o soldats.
• Naditum: sacerdotesses que realitzaven nombrosos negocis.
Vivien i treballaven en el claustre, encara que tenien les seves pròpies
riqueses.
Respecte a la família, eren monògams, encara que si la dona
era estèril, es permetia l’home tenir concubines. Si es divorciaven, la dona
conservava el seu dot. Podien adoptar fills.
En cas de mort, heretaven primer els fills de l’esposa
principal.
En l’àmbit de l’economia, la propietat de la terra estava en
mans de l’estat, el temple o els particulars. L’estat tenia una cancelleria que
controlava directament l’explotació de les seves terres, treballades per
grangers, colons o peons de l’estat, o funcionaris.
Per al comerç intern, existia el tamkarum o prestador,
cobrador d’impostos i mercader. Controlava el comerç i depenia directament del
rei. D’aquest també depenia el comerç internacional.
La civilització Paleobabilònica
La cultura paleobabilònica experimentar un gran avanç,
especialment amb Hammurabi, començant per la llengua, que va arribar al seu
màxim nivell clàssic.
Hi ha un avanç en literatura, sobretot religiosa i èpica, i
en la còpia per part dels mestres de llibres de matemàtiques, astronomia i
diccionaris de sumeri.
Es creen les "edubas" o cases de les tauletes, que
eren els centres del saber i la cultura, dirigides pel ummia. S’hi instruïa als
escribes, amb una formació molt rigorosa, ja que eren persones de molta
responsabilitat.
El seu treball era la comptabilitat, a més de redactar
cartes, testaments, contractes i còpia de documents antics.
Respecte al seu art, ens han quedat temples i palaus, com el
Complex de la Ciutat de Mari, el Palau d'Uruk, el Temple d'Ishtar-Kititum o el
Temple i Zigurat de Rimah.
La Babilònia casita
Cap a la meitat del II mil·lenni s’instal·len els casetes en
Babilònia. La seva penetració es va iniciar a la mort d'Hammurabi, quan el seu
imperi va començar a disgregar. Quan Mursili I va conquerir Babilònia, els
casetes van prendre el poder i van ocupar el tron.
Els casetes s’auto-anomenàven “galzu”. Se suposa que eren
descendents de tribus nòmades que vivien a les muntanyes dels Zagros. Estaven
familiaritzats amb el carro de combat i els cavalls, i tenien superioritat
militar.
Durant el regnat de Agum II, l'estàtua de Marduk va tornar a
Babilònia, van derrotar a les dinasties del País del Mar i va reunificar la
Baixa Mesopotàmia.
Es coneixen, en la Llista Real Sumèria, 36 reis casetes.
Encara que hi ha problemes amb les Fonts, ja en la Llista Real Babilònica posa
a un rei dels Pobles del Mar com conqueridor del nord de Mesopotàmia, i als
casetes dominant més tard.
Es van adaptar a la cultura babilònica, aportant el cavall,
el carro de combat, i el mesurament del temps relatiu, segons temps de regnat.
Era una societat feudal, encara que la seva forma de govern
era la monarquia.
Van tenir bona relació amb Egipte, com s’aprecia en les
tauletes trobades a Tel-El-Amarna. Es tractava d’arxius d'Akhenaton (350
tauletes), en què s’entén com era la diplomàcia i la política internacional.
En aquestes cartes es comuniquen Amenhotep III i Amenhotep
IV, per part d'Egipte, i Kadashman-Elil i Burnaburiash II per part caseta,
entre d’altres.
Karaindash unificar tota Babilònia en un sol territori, sent
tant ell com el seu successor Kurigalzu, aliats d'Egipte.
El va succeir Burnaburiash II, que va mantenir l pau malgrat
les guerres exteriors.
Es disposa de poques fonts, incloent la Història sincrònica,
del segle VIII, que descriu les relacions d'Assíria i Babilònia, així com els
arxius de Nippur, amb altres 12.000 tauletes. També es conserven la Crònica
dels Reis Antics i la Crònica Weidner.
La Babilònia caseta va haver d’enfrontar-se a la creixent
despoblació, a més de la sobreexplotació i salinització del sòl. És un període de
declivi que es reflecteix en la seva literatura pessimista.
El seu últim rei, Melishipak, va perdre el regne a mans dels
elamites, quedant relegats a Isin. No va ser una cultura molt avançada, però va
tenir gran estabilitat durant un llarg període de temps.
Autora: Marta Gracia Pérez Torres
