Costes nues per l’erosió glacial, boscos primaris d'avets i
pícees, fiords de parets desplomades i setze gegantines glaceres que baixen dels
cims nevats, dotze dels quals expulsen al mar icebergs de totes les formes,
mides i tons de blau, fan de aquesta enorme i solitària badia, localitzada al
sud-est d'Alaska, un indòmit desert gelat que gaudeix avui de renom en el món
sencer. Declarada Monument Nacional el 1925, va rebre la denominació de parc
nacional i reserva de la badia de Les Glaceres el 1980. Sis anys després, la
Unesco la va proclamar Reserva de la Biosfera i el 1992 la va incorporar a la
llista del Patrimoni de la Humanitat.
El Parc, amb la major concentració de glaceres costaners de
la terra, ocupa una extensió de 13.287 km ², dels quals 10.784 km ² es
consideren zona salvatge. En absència de carreteres, el 90% dels seus 380.000
visitants anuals, accedeixen a través de les seves aigües lliures, a bord dels
grans vaixells de creuer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada