Mitologia Romana. Vesta

En la mitologia romana, Vesta és la deessa de la llar. Es correspon amb Hestia en la mitologia grega. Representa l’art de mantenir el foc de la llar i del temple intern. Està relacionada amb les donzelles i amb les jovenetes  que des que tenien sis anys es dedicaven a mantenir la llum i les flames enceses en els altars, com sacerdotesses del foc etern. Costa visualitzar a Vesta, ja que no hi ha representacions del seu arquetip, sinó només en forma difusa, ja que els ritus per a invocar-la es feien a través de la cerimònia del foc. Només cal encendre una espelma color taronja en el seu nom per a sentir la seva presència, amistosa i càlida.

Les seves delicades revelacions parlen sobre les necessitats del món interior: la llar simbolitzant la calor de les emocions, el centre solar de cada persona, del grup o la comunitat. Se la representa per un cercle. A Roma, el cercle simbolitzava la totalitat i estava enmig de la ciutat. Quan es feien festes una vegada a l’any, aquestes estaven destinades a renovar el contacte amb la deessa i a demanar-li la protecció de la llar. No obstant això, sempre se li invoca com canal de la reunió familiar, com mare tendra i disposada a la pau.

Es concentra l’energia en l’experiència subjectiva interior, en el santuari de cadascun, proporcionant serenitat, claredat i intuïció. La connexió amb el seu arquetip es pot obtenir a través de la realització del treball domèstic. Vesta era assistida per les vestals.