Giovanni Battista Pergolesi (1710 - 1736)

Giovanni Battista Pergolesi (Jesi, Itàlia, 4 de gener de 1710 - Pozzuoli, Itàlia, 16 de març de 1736) va ser un compositor, violinista i organista italià del període Barroc.

Biografia

Va estudiar música a Jesi amb Francesco Santini, i després va viatjar a Nàpols, on va estudiar a partir de1725 amb Gaetano Greco entre d’altres. Va passar gran part de la seva vida en la cort de Nàpols.

L’intermezzo La serva padrona va arribar a París, l’any 1752 i va ser la causant de l'anomenada "Guerra dels bufons" entre els dos principals exponents de l’òpera francesa, Jean-Baptiste Lully i Jean-Philippe Rameau i els partidaris de la nova opera buffa italiana. Pergolesi va ser considerat com a model de l’estil italià durant aquesta controvèrsia, que va dividir a la comunitat musical de París durant dos anys.

Amb problemes de salut des de petit (hom creu que patia d’espina bífida), Pergolesi va morir als 26 anys, aparentment de tuberculosi.

Obres

Pergolesi va ser un dels més importants compositors de la naixent opera buffa. La seva opera seria Il prigioner superbo inclou com a intermezzo còmic La serva padrona , (La serventa patrona) (1733) que es convertí en una peça molt popular.

Entre altres obres operístiques es troben La conversione e morte di San Guglielmo (1731) , Lo frate 'nnamorato (1732), considerada la seva òpera més important, L'Olimpiade (1735) i Il Flaminio (1735). Totes elles estrenades a Nàpols, excepte L'Olimpiade que es va estrenar a Roma.

Pergolesi també va compondre música sacra, incloent una Missa en Fa. Però potser la seva obra religiosa més coneguda sigui el seu Stabat Mater, per a soprano, contralt i orquestra. Aquesta obra va ser elegida per a reemplaçar l'Stabat Mater d'Alessandro Scarlatti per a les representacions de Divendres Sant a Nàpols.

L’obra ha romàs popular, convertint-se en la més editada i impresa del segle XVIII, i ha estat arranjada o adaptada per un gran nombre d’altres compositors, incloent a Johann Sebastian Bach, que la va usar com a base del seu Salm Tilge, Höchsterm meine Süden, BWV 1083. També va compondre moltes obres seculars, incloent una sonata i un concert per a violí.

Un considerable nombre d’obres atribuïdes a Pergolesi han demostrat ser falses. Aparentment altres autors menys coneguts de l'Escola Napolitana, publicaven amb menció del seu nom, per motius merament especulatius, o "publicitaris". Per exemple, avui se sap que la majoria de les peces del ballet Pulcinella d'Ígor Stravinski, que ostensiblement van ser atribuïdes a Pergolesi, corresponen en realitat a altres compositors de l’època.