En el món sencer només hi ha dues regions, Alaska i el
Karakorum, que poden presumir d’arquitectures muntanyoses més grans que les
dels Alps. És clar que d’enorme reputació d’aquests últims entre esquiadors i
escaladors a nivell mundial no es deu tant a la supèrbia elegància dels seus
principals massissos com per l’extrema facilitat d’accés als seus vessants, que
bullen de telefèrics, refugis i pistes d’esquí.
Els Alps francesos, en concret, constitueixen el major
domini esquiable del Planeta. Les seves gairebé 400 estacions amb un total de
3.230 telecadires que suporten un flux de 3,4 milions de persones ¡cada hora! -
Es reparteixen 1.180 quilòmetres de circuits per a la pràctica de l’esport
blanc, un negoci que en el conjunt del gran arc alpí europeu mou 3.000 milions
d’euros l’any.
Per als que busquen l’aventura més enllà de les pistes, l'alta
ruta Chamonix - Zermatt manté intacte el seu prestigi i tot el seu atractiu.
Van ser alpinistes anglesos els que, fa ja segle i mig, van inventar aquesta travessia
«digne dels déus» que uneix, en un recorregut de sis etapes, els dos principals
nuclis muntanyencs dels Alps. L'Alta Ruta, encara avui, segueix sent la millor
manera de penetrar al cor del massís del Mont Blanc i forçar els seus secrets
confinats en una naturalesa de neu, gel i roca de sobirana i virginal bellesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada