Els castrati (14)

Farinelli, cantant privat de la cort espanyola

Després d'una vida plena d'èxits en l'òpera, en 1737 Farinelli va acceptar una oferta per anar a Espanya i convertir-se en cantant privat del rei Felip V d'Espanya. Estava en ple èxit quan va deixar els escenaris, i va quedar en la memòria del públic de la millor forma.

Felip V sofria depressions greus i Farinelli es va dedicar a cantar-li cada nit les mateixes quatre àries fins al final dels seus dies, deu anys després. Diuen que van servir per alleugerir la seva pena. Es tracta d'una de les primeres notícies de musicoteràpia.

Després de la mort de Felip V, el cantant es va quedar en la cort espanyola per servir al següent rei, Ferran VI. En total, va passar 25 anys a Espanya, on la seva influència va ser més enllà de la música.

Quan va abdicar Carles III, primer Borbó, rei de Nàpols, Farinelli va deixar Espanya i va tornar a Itàlia, carregat de diners, de regals reals i amb una pensió vitalícia. Va viure a Bolonya. Diuen que la seva generositat era proverbial. Quan va morir, el 1782, va deixar tot el què tenia als seus servents i als parents que el van ajudar i van cuidar fins a la seva mort.

Naufragis (1)

Empès per la tempesta es va estavellar contra les roques dipositades a la platja ... Alguns vaixells no poden resistir la prova del (mal) temps. Els testimonis, els fotògrafs lectors van poder captar el final de les seves vides frustrats per l'oceà. Igual que el casc rovellat de Maheno en una platja de l'Illa Fraser, la duna de sorra més gran del món. Regió de Queensland, Austràlia. Agost 2007.

Els castrati (13)

El canvi de veu en la pubertat, i com evitar-ho

Per què els adolescents els canvia la veu? La testosterona (hormona masculina), produïda durant la pubertat, és la responsable. Les cordes vocals es fan més gruixudes i més llargues (un 63% més, en comparació amb un 34% en les noies). També es produeix un augment de la longitud del cartílag del tiroide (la famosa "nou o bocada d'Adam").

En general, creix la faringe, la cavitat oral, els pits cranials, la cavitat toràcica, i tot això és responsable de la ressonància i la força de la veu d'un home adult.

Si es treuen els testicles abans de la pubertat, ocorren diverses coses:
 La laringe deixa de créixer al ritme que ho fa en els nois "normals". En un estudi postmortem d'un castrato adult es va veure que la mida de les cordes vocals era sorprenentment petita, similar al d'una dona alt-soprano. Tanmateix, continuen creixent amb normalitat les cambres de ressonància (formades per la faringe i cavitat oral), la caixa toràcica i la capacitat pulmonar. Així que els castrati tenien un gran poder vocal. El gran Farinelli era capaç de sostenir una nota durant un minut sense necessitat d'agafar alè.

Els castrati eren, al cap i a la fi, homes, amb la seva força característica, però amb una laringe petita i flexible i amb unes cordes vocals relativament curtes. Això els permetia cantar amb gran agilitat. A més, havien estat preseleccionats d'entre els millors, i se'ls sotmetia a un entrenament intensiu.

Així que la veu resultant era diferent a qualsevol altra. Encara que el to era semblant al d'una dona, el timbre de veu no era femení.

Un crític contemporani va descriure la veu dels castrati com a «tan clara i penetrant com la dels nois d'un cor, però molt més forta amb una cosa seca i agra encara que brillant, omple d'impacte».

L'exèrcit romà (4)

Per què s'allistaven els soldats?

Al principi els romans pel seu deure de ciutadans estaven obligats a servir en l'exèrcit i no sols no rebien diners, sinó que ells mateixos havien de pagar el seu equipament.

Al llarg de la de la República l'Estat va començar a pagar i avituallar els soldats, ja que cada vegada estaven més temps reclutats i no podien atendre ni els seus treballs, granges, ni alimentar a les seves famílies.

Quan l'exèrcit es va professionalitzar a finals de la República els soldats s'allistaven per la paga, per la promesa de rebre terres quan es llicenciessin en compensació als seus serveis i, si no eren romans, per la concessió de la ciutadania