diumenge, 31 de gener del 2010

Franz Schubert

Franz Peter Schubert ( Viena, Àustria, 31 de gener de 1797 - Viena, 19 de novembre de 1828) fou un compositor austríac. Tot i que va morir amb només 31 anys, Schubert és un dels grans compositors del segle XIX, i el mestre indiscutible del lied, dels quals en va escriure uns 600. També va escriure música litúrgica, òperes, música incidental, i una quantitat important de música de cambra i per a piano, així com nou simfonies (incloent-hi la famosa Simfonia Inacabada). La seva música és especialment melòdica i harmònica.

Schubert, tot i morir jove, va ser un compositor molt prolífic amb unes 1.000 obres catalogades per O. E. Deutsch. Va compondre música per a piano, per a orquestra, música de cambra i moltes cançons o lied per a veu i piano . Podem destacar, entre d’altres:

De la gran quantitat de lieder, el famós Ave Maria o Ellens Gesang III (Cants d'Elena III, D. 839), Ständchen (Serenata, D. 899), An die musik (A la música, D. 547), Die Forelle (La truita, D. 550).

· Els seus cicles de lieder, Die schöne Müllerin (La bella molinera, D. 795), Winterreise (Viatge d'hivern, D.911), Schwanengesang (El cant del cigne, D. 957).

· Dels 8 impromptus per a piano (D. 899), el núm.: 3 en Sol Major.

· Dels 15 quartets per a corda, el núm.: 14 en re menor, "La mort i la donzella" (D.810)

· El Quintet en La Major, "La truita" (D. 667).

La numeració de les simfonies de Schubert, després de les sis primeres, ha plantejat problemes arran de la redescoberta progressiva de partitures de nombrosos projectes de simfonies, abandonats amb més o menys grau d'avançament per part del compositor. La Gran Simfonia D.944 va rebre així el número 7 després de ser descoberta l'any 1838 per Robert Schumann. La descoberta de la Inacabada l’any 1860 la va fer creditora també del número 7, alhora que la Gran passava a ser la número 8. Finalment, la simfonia D.729, amb quatre moviments complets però mai no orquestrada, a estat considerada una vertadera simfonia i se li ha atribuït el número 7, donant a la Inacabada el número 8 i a la Gran el número 9. Aquesta darrera numeració és avui dia la més acceptada i la considerada com correcta, tot i que sovint cal el recurs als números de catàleg "D" d’Otto Erich Deustch per a evitar confusions.

· Simfonia núm.: 1 en re major D.82

· Simfonia núm.: 2 en si bemoll major D.125

· Simfonia núm.: 3 en re major D.200

· Simfonia núm.: 4 en do menor, dita “Tràgica” D.417

· Simfonia núm.: 5 en si bemoll major D. 485

· Simfonia núm.: 6 en do major, dita “petita” D. 589

· Simfonia núm.: 7 en mi major D. 729

· Simfonia núm.: 8 en mi menor, dita “La inacabada” D. 759

· Simfonia núm.: 9 en do major, dita “La Gran” D. 944

· Simfonia en re major D. 936A


dimarts, 26 de gener del 2010

Entrada de les tropes franquistes a Barcelona

Just ara fa 71 anys, el 26 de gener de 1939, les tropes franquistes van ocupar Barcelona. Era l'estocada definitiva a una resistència republicana de forces molt delmades. Mentre molts republicans ja començaven el camí de l'exili, la caiguda de la capital catalana en mans franquistes certificava el final imminent de la cruent Guerra Civil (Catalunya sencera queia el 13 de febrer) i l'inici d'una dictadura que, des del primer dia, va engegar una calculadíssima operació repressora contra la llengua i la cultura catalanes. Barcelona havia patit crus bombardejos al llarg de la guerra i en va patir fins al mateix mes de gener. La població, aterrida i afamada, arribava el 26 de gener de 1939 al límit de la seva pròpia resistència. I al front, l'exèrcit republicà ja no era més que una formiga en mans de la potent maquinària franquista, que, acompanyada d'unitats de l'exèrcit navarrès, marroquí i italià, va avançar molt ràpidament des que, el 23 de desembre de 1938, Franco havia ordenat l'ofensiva final contra Catalunya.


dimecres, 13 de gener del 2010

Els castrati (6)

Aquesta és una carta escrita el 1685 per Charles de Saint-Evremond a M. Dery jove patge del seu amant, a Histoire donis Castrats [Història dels Castrati]. Patrick Barbier. Grasset, 1989:

El meu nen estimat:

No em sorprèn que tinguis una aversió insuperable fins ara per allò que més t'importa al món. La gent ordinària i poc refinada t'ha parlat sense marrades sobre la teva castració. És una expressió tan lletja i horrible que hauria repugnat a una ment molt menys delicada que la teva. Per la meva part, intentaré aconseguir la teva fortuna d'una manera menys desagradable i et diré, utilitzant la insinuació, que necessites suavitzar-te per mitjà d'una petita operació que garantirà la delicadesa de la teva complexió durant molts anys, i la bellesa de la teva veu per a la resta de la teva vida.
Actualment tens un tracte cordial amb el rei, t'acaricien les duquesses, et lloen persones de qualitat. Tanmateix, quan l'encant de la teva veu se n'hagi anat, només seràs l'amic de Pompée i tal vegada et menysprearà M. Stourton (el negre i el patge de la Duquessa Mazarino, respectivament).Però dius que tems que les dames t'estimin menys. Oblida aquesta aprensió. Ja no vivim en època d'imbècils. El que fem gust bastant bé avui en dia és que la glòria segueix a l'operació, i per cada amant amb M. Dery com ho va fer la naturalesa, un M. Dery suavitzat tindrà cent com ella.
Estan per tant garantides les teves amants, i és una gran sort; no tenir esposa vol dir que et deslliuraràs d'un gran malament -- tindràs la sort de no tenir dona, i més sort encara de no tenir fills! Una filla de M. Dery es quedaria embarassada, un fill aconseguiria que li enviessin a la forca i, el que és encara més segur, la seva pròpia dona li convertiria en un cornut.
Protegeix-te de tots aquests mals amb una operació ràpida; només estaràs compromès amb tu mateix, gaudint de la glòria després d'aquest petit assumpte que t'aconseguirà tanta fortuna com l'amistat del món.Si visc prou per veure't quan la teva veu s'hagi trencat i t'hagi crescut la barba, t'ho retrauré àmpliament. Evita que això ocorri i creu-me el més sincer de tots els teus amics

divendres, 8 de gener del 2010

El Messies del Mil·lenium

En el marc de la programació del Festival Mil·lenium ahir vaig assistir a la interpretació del Messies de Haëndel per part del Cor de Cambra del Palau de la Música i l’orquestra barroca catalana, tots ells sota la direcció del mestre Jordi Casas Bayer.

No entraré a valorar la qualitat interpretativa ni del cor, ni de l’orquestra ni dels solistes: no tinc els coneixements musicals suficients ni aquest és el motiu del meu article.

El què em porta a escriure és el fet, m’atreviria a dir denunciable, que es publiciti a la premsa diària i al mateix programa de mà que s’interpreta el Messies quan en realitat el què es va oferir va ser una versió molt reduïda d’aquesta obra.

Desconec si, efectivament, hi ha constància d’altres versions reduïdes d’aquesta obra que hagin estat interpretades però és evident que, en qualsevol cas, aquest fet s’ha d’anunciar amb antelació.

Per fer-se una idea, relaciono a continuació alguns dels números que NO es van interpretar, a més d’altres recitatius:

Coral: His yoke is easy, and his burthen is light
Coral: Behold the lamb of God.
Ària de contralt: He was despised.
Coral: Lift up your heads, o ye gates.
Coral: Their sound is gone out.
Ària de soprano: I know that my redeemer liveth.
Coral: Since by man came death.
Duet Tenor/Contralt: O death, where is thy sting?.
Coral: But thanks be to God.
Coral: Worthy is the lamb that was slain.
Coral: Amen

Per aquells coneixedors de l’obra dir que el concert va tenir una durada total d’1 hora 25 minuts i que es va acabar amb la interpretació del famós Al·leluia.

Una observació més: dedueixo que majoritàriament el públic assistent no era l’habitual de Palau doncs en tot el concert no es va sentir pràcticament cap estossec.

Ah! Al pujar escales amunt unes simpàtiques hostesses repartien el programa de mà i un bombonet d’una coneguda marca que s’anuncia per televisió.