Franz Schubert

Franz Peter Schubert ( Viena, Àustria, 31 de gener de 1797 - Viena, 19 de novembre de 1828) fou un compositor austríac. Tot i que va morir amb només 31 anys, Schubert és un dels grans compositors del segle XIX, i el mestre indiscutible del lied, dels quals en va escriure uns 600. També va escriure música litúrgica, òperes, música incidental, i una quantitat important de música de cambra i per a piano, així com nou simfonies (incloent-hi la famosa Simfonia Inacabada). La seva música és especialment melòdica i harmònica.

Schubert, tot i morir jove, va ser un compositor molt prolífic amb unes 1.000 obres catalogades per O. E. Deutsch. Va compondre música per a piano, per a orquestra, música de cambra i moltes cançons o lied per a veu i piano . Podem destacar, entre d’altres:

De la gran quantitat de lieder, el famós Ave Maria o Ellens Gesang III (Cants d'Elena III, D. 839), Ständchen (Serenata, D. 899), An die musik (A la música, D. 547), Die Forelle (La truita, D. 550).

· Els seus cicles de lieder, Die schöne Müllerin (La bella molinera, D. 795), Winterreise (Viatge d'hivern, D.911), Schwanengesang (El cant del cigne, D. 957).

· Dels 8 impromptus per a piano (D. 899), el núm.: 3 en Sol Major.

· Dels 15 quartets per a corda, el núm.: 14 en re menor, "La mort i la donzella" (D.810)

· El Quintet en La Major, "La truita" (D. 667).

La numeració de les simfonies de Schubert, després de les sis primeres, ha plantejat problemes arran de la redescoberta progressiva de partitures de nombrosos projectes de simfonies, abandonats amb més o menys grau d'avançament per part del compositor. La Gran Simfonia D.944 va rebre així el número 7 després de ser descoberta l'any 1838 per Robert Schumann. La descoberta de la Inacabada l’any 1860 la va fer creditora també del número 7, alhora que la Gran passava a ser la número 8. Finalment, la simfonia D.729, amb quatre moviments complets però mai no orquestrada, a estat considerada una vertadera simfonia i se li ha atribuït el número 7, donant a la Inacabada el número 8 i a la Gran el número 9. Aquesta darrera numeració és avui dia la més acceptada i la considerada com correcta, tot i que sovint cal el recurs als números de catàleg "D" d’Otto Erich Deustch per a evitar confusions.

· Simfonia núm.: 1 en re major D.82

· Simfonia núm.: 2 en si bemoll major D.125

· Simfonia núm.: 3 en re major D.200

· Simfonia núm.: 4 en do menor, dita “Tràgica” D.417

· Simfonia núm.: 5 en si bemoll major D. 485

· Simfonia núm.: 6 en do major, dita “petita” D. 589

· Simfonia núm.: 7 en mi major D. 729

· Simfonia núm.: 8 en mi menor, dita “La inacabada” D. 759

· Simfonia núm.: 9 en do major, dita “La Gran” D. 944

· Simfonia en re major D. 936A