La castració no implicava impotència i molts van gaudir d'una activa vida sexual. No sempre perdien la libido i a les dones els encantava la idea que una aventura amb ells no resultés en embaràs.
Provocaven autèntics atacs de frenesí en les seves legions d'admiradores. «Les dames mostraven un plaer il·limitat: llançaven afalacs a l'escenari, garlandes de llorer, apariats o sonets apassionats, i no anaven enlloc sense portar una imatge del seu castrato favorit sobre el seu cor», diu Patrick Barbier al seu llibre The world of castrati: the history of an extraordinary operatic phenomenon (El món dels castrati: la història d'un fenomen operístic extraordinari, 1996).
També és famós l'incident que va ocórrer a Farinelli, al qual una dona entre el públic li va cridar: «Un Déu, un Farinelli!». Encara que aquest no semblava mostrar cap interès pel sexe.
Molts dels embolics amorosos van ser secrets, però d'altres no ho van ser tant, com és el cas del pobre Giovanni Francesco Grossi que va ser assassinat pels parents del seu amant, una vídua de Módena, el 1697.
Provocaven autèntics atacs de frenesí en les seves legions d'admiradores. «Les dames mostraven un plaer il·limitat: llançaven afalacs a l'escenari, garlandes de llorer, apariats o sonets apassionats, i no anaven enlloc sense portar una imatge del seu castrato favorit sobre el seu cor», diu Patrick Barbier al seu llibre The world of castrati: the history of an extraordinary operatic phenomenon (El món dels castrati: la història d'un fenomen operístic extraordinari, 1996).
També és famós l'incident que va ocórrer a Farinelli, al qual una dona entre el públic li va cridar: «Un Déu, un Farinelli!». Encara que aquest no semblava mostrar cap interès pel sexe.
Molts dels embolics amorosos van ser secrets, però d'altres no ho van ser tant, com és el cas del pobre Giovanni Francesco Grossi que va ser assassinat pels parents del seu amant, una vídua de Módena, el 1697.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada