Milionaris, excèntrics i arrogants Com les actuals estrelles del rock, els grans castrati cobraven importants quantitats i eren éssers, majoritàriament, excèntrics i capritxosos que es permetien fer insolències fins i tot a un rei.
En el cas de Luigi Marchesi (1754-1829) l'arrogància arribava a tal punt que insistia a fer la seva aparició en l'òpera, sense importar-li de quina obra es tractés, de la següent manera:
Sempre apareixia dalt de tot del teatre, portant una llança, una espasa i un casc coronat per unes llarguíssimes plomes vermelles i blanques.
Començava dient: «Dove sono io?» (On sóc?). Després sonava una trompeta i Marchesi cantava «Odi il squillo della tromba guerriera!» (Sento el so de la trompeta de guerra), i llavors cantava la seva ària portmanteau “Mia speranza pur vorrei”, que va compondre Sarti per a ell. Una vegada acabada l'ària, baixava lentament les escales, i només llavors podia començar l'òpera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada