Mohandas Karamchand Gandhi (Porbandar, 2 d’octubre de 1869 – Nova Delhi, 30 de gener de1948); va ser un pensador i polític indi. Se'l coneix amb el sobrenom de Mahatma o Mahatma Gandhi (la paraula mahatma significa "gran ànima"; prové de les formes del sànscrit maha -"gran" i atma -"ànima").
Gandhi va néixer a Porbandar (actual estat de Guiarat), un poble costaner de l'India. Era el fill del primer ministre local i la seva família era de la casta vaisya (comerciant). Va estudiar Dret a les universitats de Ahmadabad i de Londres, i va exercir com a advocat a Bombai. Els seus primers treballs els va realitzar a Sud-Àfrica l'any 1893.
Gandhi va néixer a Porbandar (actual estat de Guiarat), un poble costaner de l'India. Era el fill del primer ministre local i la seva família era de la casta vaisya (comerciant). Va estudiar Dret a les universitats de Ahmadabad i de Londres, i va exercir com a advocat a Bombai. Els seus primers treballs els va realitzar a Sud-Àfrica l'any 1893.
Mentre treballava per a una empresa en aquest país, es va interessar per la situació dels 150.000 compatriotes que hi residien i va lluitar contra les lleis que discriminaven els indis a Sud-Àfrica mitjançant la resistència passiva i la desobediència civil.
De retorn a l'Índia, des de l’any 1918 va participar activament al capdavant del moviment nacionalista indi. Va instaurar nous mètodes de lluita (per exemple, les vagues de fam), i en els seus programes rebutjava la lluita armada i predicava la no-violència com a mitjà per resistir el domini britànic. Preconitzava la total fidelitat als dictats de la consciència, arribant fins i tot a la desobediència civil si fos necessari; a més, va lluitar per tornar a les velles tradicions índies.
Va mantenir correspondència amb Tolstói, qui va influir en el seu concepte de resistència no violenta. En va destacar la Marxa de la Sal, una manifestació a través del país contra els impostos a què estava subjecte aquest producte. Empresonat en diverses ocasions, aviat es va convertir en un heroi nacional. L'any 1931 va participar en la Conferència de Londres, en la qual va reclamar la independència de l'Índia. Es va inclinar a favor de la dreta del Partit del Congrés i per això va tenir conflictes amb el seu deixeble Nehru, que representava l'esquerra.
El 1942, Londres va enviar com a intermediari Richard Stafford Cripps per negociar amb els nacionalistes; però, atès que no es va trobar una solució satisfactòria, aquests van radicalitzar les seves postures. Gandhi i la seva esposa Kasturba van ser empresonats: ella va morir a la presó, mentre que ell va dur a terme vint-i-un dies de dejuni.
La seva influència moral sobre el desenvolupament de les converses que van preparar la independència de l'Índia va ser considerable, però la separació del Pakistan el va descoratjar profundament. Una vegada assolida la independència, Gandhi va intentar reformar la societat índia apostant per integrar les castes més baixes (els sudra o treballadors, els paries o intocables i els mlecha o bàrbars) i per desenvolupar les zones rurals.
Va desaprovar els conflictes religiosos que van seguir la independència de l'Índia i va defensar els musulmans dins al territori hindú, per la qual cosa va ser assassinat per Nathuram Godse, un fanàtic integrista indi, el 30 de gener de 1948 a l'edat de 78 anys. Les seves cendres van ser llançades al riu Ganges.
De retorn a l'Índia, des de l’any 1918 va participar activament al capdavant del moviment nacionalista indi. Va instaurar nous mètodes de lluita (per exemple, les vagues de fam), i en els seus programes rebutjava la lluita armada i predicava la no-violència com a mitjà per resistir el domini britànic. Preconitzava la total fidelitat als dictats de la consciència, arribant fins i tot a la desobediència civil si fos necessari; a més, va lluitar per tornar a les velles tradicions índies.
Va mantenir correspondència amb Tolstói, qui va influir en el seu concepte de resistència no violenta. En va destacar la Marxa de la Sal, una manifestació a través del país contra els impostos a què estava subjecte aquest producte. Empresonat en diverses ocasions, aviat es va convertir en un heroi nacional. L'any 1931 va participar en la Conferència de Londres, en la qual va reclamar la independència de l'Índia. Es va inclinar a favor de la dreta del Partit del Congrés i per això va tenir conflictes amb el seu deixeble Nehru, que representava l'esquerra.
El 1942, Londres va enviar com a intermediari Richard Stafford Cripps per negociar amb els nacionalistes; però, atès que no es va trobar una solució satisfactòria, aquests van radicalitzar les seves postures. Gandhi i la seva esposa Kasturba van ser empresonats: ella va morir a la presó, mentre que ell va dur a terme vint-i-un dies de dejuni.
La seva influència moral sobre el desenvolupament de les converses que van preparar la independència de l'Índia va ser considerable, però la separació del Pakistan el va descoratjar profundament. Una vegada assolida la independència, Gandhi va intentar reformar la societat índia apostant per integrar les castes més baixes (els sudra o treballadors, els paries o intocables i els mlecha o bàrbars) i per desenvolupar les zones rurals.
Va desaprovar els conflictes religiosos que van seguir la independència de l'Índia i va defensar els musulmans dins al territori hindú, per la qual cosa va ser assassinat per Nathuram Godse, un fanàtic integrista indi, el 30 de gener de 1948 a l'edat de 78 anys. Les seves cendres van ser llançades al riu Ganges.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada