La Processó de Verges és una representació teatral. L’Església va fer servir el teatre com a recurs evangelitzador. La missa es feia en llatí i, per tant, era molt difícil per a la gent del poble poder seguir els manaments eclesiàstics, de manera que el teatre era un bon recurs per a poder ensenyar la doctrina en llengua vulgar, el català, i amb una tècnica teatral més lliure, més popular, més propera al fidel.
El misteri que es representa a Verges es basa en un llibre en vers de fra Antoni de Sant Jeroni, Representació de la sagrada Passió y Mort de Nostre Senyor Jesu-Christ, de 1773, i és l'adaptació, amb una certa personalitat, coherència historicista i seguint l’estil de versions anteriors, algunes de tradició medieval, del drama de la Passió. Per aquest motiu va ser impresa repetidament, amb afegitons i manlleus, i ha estat reeditada fins avui dia i utilitzada per moltes poblacions en les seves representacions de Setmana Santa.
El primer testimoniatge documental sobre la Processó de Verges data de 1666, en el qual es fa una referència puntual a la Processó del Dijous Sant i es parla de la representació vergelitana com un costum. Algun dels seus quadres ens remet plenament a l’època medieval.
La Processó
La Processó de Verges, que s’escenifica únicament la nit de Dijous Sant, conserva les característiques més tradicionals d’aquesta mena de representacions de Setmana Santa. Els actes s’inicien a les 5 de la tarda amb una desfilada dels Manaies (romans), que fan un recorregut pels carrers del poble, sortint i acabant a l’ajuntament. Durant les dues hores que dura la desfilada, els manaies van a buscar les imatges que s’han engalanat a diferents punts del poble i les acompanyen en formació fins a l’església, o restaran exposades fins a la nit, quan passaran a formar part de la processó.
El Misteri de la Passió, o La Processó de Verges consta actualment de dues parts. La primera es fa a la plaça Major, a les 10, en un escenari col·locat al mig de la Plaça Major, on només tenen accés els espectadors que han comprat entrada. En aquest espai, amb el decorat natural de les muralles i les torres de fortificació medievals, s’escenifiquen els tres anys de la vida pública de Jesús, amb un èmfasi especial en els darrers dies i en la venda, detenció i condemna d’aquest.
La segona part té lloc una vegada acabada la representació de la plaça. Després de la lectura de la sentència de Ponç Pilat, els actors es dirigeixen cap a l’església, el punt de reunió amb els altres elements i també el de partida de la Processó pròpiament dita.
A partir d’aquest moment, cap a les 12 de la nit, els carrers de Verges esdevenen els llocs de la Via Dolorosa, i en ells s’hi representen les escenes del recorregut que fa Jesucrist fins a la muntanya del Calvari. El públic, situat al llarg dels carrers, veu passar la Processó, il·luminada només per torxes enceses, i per cargols plens d’oli i amb un ble encès al carrer dels Cargols.
La Dansa de la Mort
En el decurs de la processó hi destaca una veritable joia única de la cultura popular: la Dansa de la Mort. En aquesta dansa, cinc esquelets salten al so d’un tabal, col·locats en forma de creu i amb un seguici de quatre personatges més, els quals, amb torxes, il·luminen el quadre i hi aporten l’aire tètric que hi dóna sentit.
El cos principal de la Dansa de la Mort és format per dos adults (la Dalla i la Bandera) i tres infants (dos Platets, que porten un plat amb cendra, i el Rellotge, que assenyala un rellotge sense broques).
La Mort ens avisa que no perdona ningú (amb la bandera), ens sega la vida (amb la dalla) i ens recorda que a qualsevol hora (rellotge sense broques) acabarem convertint-nos en cendra (platets).
La pervivència
Verges és l’única població que conserva viva una tipologia de Dansa de la Mort, reminiscència de ritus ancestrals de culte als difunts. Aquest tipus de dansa macabra està molt associat a les epidèmies de pesta negra que van assolar Europa entre els segles XIV i XVII. La Dansa de la Mort indica el pas del temps, el pas inexorable d’un temps que mena tots els homes (rics o pobres, nobles o pagesos) a la mort; una mort a la qual la pesta, les guerres i la mortalitat infantil ajudaren a adquirir una personalitat real entre els habitants europeus d’aquell període, que gairebé sentien com respirava al seu costat. Per a ells, el cristianisme era el triomf sobre la mort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada