Els castrati (2)

Durant 200 anys, es van realitzar més de 4.000 castracions anuals a Itàlia a nens d'entre 7 i 9 anys. L'objectiu era preservar el to alt i clar de la veu infantil mentre s'adquiria la força vocal d'un home i la tècnica d'un cantant adult. Se'ls anomenava castrati, o, de forma més educada, musici o evirati. Molt pocs van aconseguir la fama i fortuna que perseguien els seus pares amb l'operació i cap no va igualar al gran Farinelli . Va ocórrer en els segles XVII i XVIII.

Els castrati solien ser fills de les famílies més pobres. La possibilitat que el nen, després de la castració, es convertís en un cantant de gran fama i fortuna, com era el cas dels grans mestres, va haver de ser molt temptadora. Tanmateix, en la majoria dels casos, l'operació no servia per a res, perquè ni tots no tenien excepcionals aptituds per al cant, ni tots sobrevivien a aquella intervenció executada sense les mínimes garanties.

S'estima que un 10 o 15% d'aquells nens van arribar a guanyar-se la vida amb la seva veu i que només un 1% va aconseguir la fama.D'entre els milers de nens "debilitats", va sorgir un grup de mestres del cant - Pistochi, Farinelli, Bernacchi, Senecino als que se'ls atribueix la perfecció del seu art. Alguns d'ells fins i tot van crear escoles per a les quals van passar molts altres noms il·lustres. L'apogeu d'aquest fenomen va coincidir amb la gran època de l’"òpera seriosa", quan la veu irreal dels castrati encaixava en els personatges d'herois mitològics, déus i figures llegendàries.

El públic els preferia per sobre de totes les altres veus. Superaven en potència i en riquesa de matisos a les veus femenines i eren capaços d'un enlluernador virtuosisme vocal. Ells van representar papers de dones, com la primera Eurídice. Durant 200 anys, la seva veu va ser un element imprescindible del Barroc (segona meitat del segle XVI al XVIII), un estil musical que es va basar en la idea d'ornamentar les línies vocals dels cantants castrati per mostrar les seves habilitats i el seu dinàmic registre. Haendel i altres compositors van crear peces exclusives per a ells que cap cantant modern no ha estat capaç d'interpretar. Ningú no ha tornat a superar-los en perseverança, en minuciositat, en virtuosisme vocal, en coneixement de les possibilitats de la veu humana.