Un dia a l'escola dels castrati (3)

Després de l'operació, els nens eren enviats a escoles de cant, on se'ls entrenava de forma intensiva fins i tot durant deu anys, i on portaven una vida austera. Encara que hi havia escoles per tot Itàlia, les millors es trobaven a Roma, Bolonya i Nàpols. El centre neuràlgic de l'educació musical era Nàpols, on hi havia res menys que quatre conservatoris dedicats a l'entrenament dels petits cantants.Només hi havia escoles de castrati a Itàlia. En elles, tractaven els nens com un "producte d'exportació" i els preparaven per cobrir la forta demanda de veus que hi havia a tot Europa. A canvi de la formació, les escoles els utilitzaven per a funerals, misses, processons, concerts privats... Als més petits, els querubins, els vestien d'angelets i els feien cantar en els funerals dels nens, la qual cosa reportava molts ingressos donada l'alta mortalitat infantil de l'època.A les escoles els sotmetien a un dur treball i una estricta disciplina. Vet aquí l'exemple de com era un dia en la vida d'un d'ells, en aquest cas del jove Caffarelli:

Al matí:
1 hora per cantar passatges de difícil execució

1 hora per a l'estudi de lletres

1 hora d'exercicis de cant davant un mirall, per practicar gest i les formes i per evitar lletges expressions de la cara mentre es canta, etcètera.

A la tarda:
1/2 hora de treball teòric.
1/2 hora de contrapunt en un "cant fermo" (pràctica d'improvisació)
1 hora de contrapunt amb la "cartella"
1 hora d'estudi de lletres

La resta del dia el passaven fent exercicis amb el clavicordi, component salms, motets (cançons polifòniques de l'església que es canten a capella), etc.