Els castrati (3)

Els alumnes castrati rebien un tracte especial. Se'ls considerava més delicats que els altres figlioli (com es cridava els alumnes), i se'ls proporcionava millor menjar i habitacions més càlides per cuidar la seva veu. Però "malgrat aquests mims, els castrati no semblaven gaudir molt dels seus anys d'entrenament, i no solament perquè haguessin de treballar dur", va escriure l'historiador musical Charles Burney (1726-1814). Els durs mètodes d'aquells dies no tenien molt en compte les dificultats psicològiques que havien d'assaltar aquells éssers separats de la societat normal, i sens dubte van haver de patir la despietada crueltat dels altres estudiants quan els seus professors giraven l'esquena.

Molts d'aquells estudiants van ser rebutjats perquè no mostraven les qualitats esperades o per ganduleria. I alguns fins i tot es van escapar. Burney afegia: «És la meva opinió que la cruel operació es realitza sense fer les proves prèvies de veu (...); de cap altra manera, no se'n trobarien tants a cada una de les grans ciutats italianes sense cap veu en absolut o sense la suficient per compensar semblant pèrdua».Segons aquest historiador, tots els musici dels cors de les esglésies havien estat rebutjats als teatres de l'Òpera i era molt rar trobar-se amb una veu tolerable.