Els castrats (de l’italià castrato, castrat) és la denominació que s'utilitza per referir-se al cantant sotmès de nen a una castració per conservar la seva veu aguda (de soprano, mezzo-soprano o contralt).La castració consistia en la destrucció del teixit testicular sense que, en general, s'arribés a tallar el penis. Mitjançant aquesta intervenció traumàtica s'aconseguia que els nens que ja havien demostrat tenir especials dots per al cant mantinguessin, d'adults, una tessitura aguda capaç d'interpretar veus característiques de papers femenins.
El seu origen se situa entorn de l'any 1550 en què es conserven els primers documents referents a cantants castrats a Roma i Ferrara. De fet, la castració amb finalitats musicals es practicava gairebé exclusivament a Itàlia, encara que va poder originar-se a Espanya i es realitzava rarament en els estats més meridionals d’Alemanya. A Espanya es realitzava en un poble anomenat Castalla.
Els castrati van tenir una gran popularitat i van arribar a cobrar enormes quantitats de diners per les seves actuacions. Segons la llegenda, augmentada en l'actualitat per la pel·lícula Farinelli (1994) i considerada sense cap base científica per la majoria de les opinions mèdiques actuals, gaudien de gran predicament entre algunes dames de l'època, ja que, si mantenien relacions sexuals amb ells, no corrien el risc de quedar-se embarassades.
Els castrati unien en la seva veu la tendresa d'un nen i la potència i força d'un adult. Van ser veus molt cobejades i aplaudides. Uns dels castrati més famosos va ser Carlo Broschi més conegut com a Farinelli.
Tota la informació relativa als castrati ha estat obtinguda de la revista digital Kindsein.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada