Amèlia Earhart va ser per dues vegades la primera dona que va travessar l'Atlàntic amb avió: primer, el 1928 com passatgera, un any després del vol pioner de Lindbergh i després en 1932, volant sola. En ambdós casos se la va rebre amb admiració tant en la seva nativa Amèrica com a Europa. Com els seus contemporanis Amy Johnson i Beryl Markham, va sortir en totes les revistes de moda de l’època com un símbol de la nova dona independent: una barreja d’acció i atracció. Va finançar la seva passió per l’aviació treballant com a operadora telefònica, administrativa i subordinant la seva vida a volar.
La llista de records que Amèlia va establir és com un catàleg de la història de l'aviació, i inclou els primers vols de Hawaii a Califòrnia i des de Califòrnia a Mèxic i el rècord de velocitat transcontinental des d'Amèrica. Quan no volava, va utilitzar el seu temps per donar suport a la causa de les dones de carrera com ella, principalment com a assessora de dones estudiants a la Universitat Purdue. El 1937, va planificar circular la terra en una Lockheed Electra, utilitzant l’avió com un laboratori volant per provar els efectes biològics i mecànics d’un vol de llarga durada. Tot va anar bé fins a l’ultima part del viatge, quan l’avió, el seu pilot i el seu navegant simplement van desaparèixer.
Ningú ha pogut provar fins ara el què li va passar a Amèlia Earhart. Les últimes notícies que es tenen d'ella són des Papua Nova guinea, però tot i innombrables expedicions de recerca, mai no es van trobar ni els cossos ni les restes de l’avió. Alguns van dir que els japonesos havien disparat el seu avió pensant que era un avió espia per al govern dels Estats Units. Fins i tot hi van haver informacions en el sentit que havia estat feta presonera i encara vivia després de la Segona Guerra Mundial. Però sigui com fos que acabés la seva vida, la carrera d'Amèlia com a primera generació de dones voladores va ser única en el seu gènere. La dona, deia “ha d’intentar fer les mateixes coses que l’home. Quan fallin, el seu error ha de ser un repte per a les altres dones”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada