dimarts, 19 de maig del 2009

Fotografies de Thomas Barbèy



Thomas Barbèy va néixer a Connecticut, USA, en 1957 sent portat pels seus pares a Europa quan tenia tant sols sis mesos. Després d'Itàlia i Alemanya, arriba a Suïssa on ha viscut durant 17 anys. Tota la seva escolaritat va ser en francès. Va sortir de la Universitat de Ginebra després d'un semestre per dedicar-se al negoci de la música. Després d'escriure diverses cartes a músics italians, es va traslladar a Itàlia i va romandre allà durant 15 anys. El seu èxit en el món musical li permet pagar totes les seves despeses i mantenir la fotografia com un hobby car. Després crearia el seu propi estudi fotogràfic dedicat al món de la moda a començaments dels 90 i finalment el 95 es mudarà de nou a Amèrica. Avui en dia està associat amb la seva esposa Suzanne. Actualment viuen a Las Vegas. Ella s'encarrega de la part comercial i ell treballa la fotografia en blanc i negre: les imatges surrealistes que ell mateix anomena "photomixage".

 

La inspiració de Thomas Barbèy ve de molts anys de viatjar per tot el món, la vida quotidiana i d'alguns dels seus artistes favorits, com René Magritte, MC Escher o Roger Dean. Barbèy porta sempre al damunt la seva inseparable Mamiya RB 67 i diverses velles Canon AE1. El procés dels seus muntatges s'inicia amb el concepte fotogràfic. És seguit per l'exposició i selecció dels negatius. El disseny es crea elegint acuradament els procediments i la combinació de la impressió; superposant i imprimint negatius junts; preparant dobles exposicions al laboratori, i/o una combinació de tot l'anterior.



Encara que constantment li pregunten com aconsegueix fer les seves fotografies, a Thomas li agradaria pensar que les seves fotos es poden apreciar sense cap coneixement real del seu virtuosisme tècnic. La visió de la inspiració i la imaginació no és una tècnica adquirida a l'escola, sinó més aviat les seves creences personals, un do de Déu. Aquesta és l'única manera que Thomas Barbèy té per explicar l'origen de qualsevol idea que pugui tenir durant el procés de creació.



Cada una de les seves imatges, diu Thomas, ha de passar per allò que ell anomena la prova "Sota What? " (Y Que?). Si la combinació de dos o més negatius junts no el motiva o no té un particular sentit, llavors els rebutja. Thomas intenta combinar imatges i, de vegades, els resultats poden ser decebedors. Un rellotge gegant enmig de l'oceà pot ser una inusual imatge, però si ell la mira i es diu a si mateix, "I què?" Això significa que no és prou bona. Tanmateix, un oceà lineal va cap a un forat en forma d’embut i ell li dóna el títol "accés directe a la Xina", això pren un nou significat. La imatge et porta a un món imaginari on es pot veure el capità dient als passatgers que subjectin els seus cinturons de seguretat i estiguin preparats per al descens.



Thomas començade vegades el seu treball amb idees preconcebudes, tracta de materialitzar-les i funciona. En altres ocasions, és un accident i les idees vénen després, quan la imatge ja està acabada i el concepte encara no s'ha entès. És gairebé com si ell estigués aprenent sempre a través del procés de creació. Thomas viatja constantment per fer fotografies de diferents llocs i coses. De vegades usa una imatge anys més tard d'haver-la pres, però només quan aquesta s'ajusta, com en un trencaclosques, per completar algun projecte.

 

Algunes imatges es componen de negatius que estan separats per una dècada en el temps real, i només cobren vida quan troba la seva parella perfecta. És la combinació de dos o més negatius que donen naixement a una visió completament inusual, però sobretot, el títol que dóna a la imatge final, és la goma d'enganxar i la substància de la peça.

 

En la web de Thomas Barbèy podeu entrar en la seva versió Flash o en la seva versió HTML. En aquesta última teniu l'opció de veure les seves fotografies a pantalla completa (recomanat) clicant en l'opció "Magnification" de cada imatge. També podeu fer un tomb per la seva galeria oficial on ens explica el significat de cada una de les seves fotografies i altres curiositats sobre el seu treball.














Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada