L'escriptor i poeta uruguaià Mario Benedetti, membre de l'anomenada 'Generació del 45', va morir ahir l'edat de 88 anys a Montevideo.
Va néixer el 14 de setembre de 1920 a la localitat uruguaiana de Paso del Toro, de pares d'origen italià que el van batejar amb cinc noms seguint els costums del seu país. Va haver d'acabar els seus estudis per lliure a causa dels problemes econòmics de la seva família i als 14 anys es va posar a treballar en una empresa de recanvis per a automòbils. Aquests van ser els començaments de qui acabaria sent un escriptor venerat per generacions per la seva ètica social i el seu malenconiós cant a la vida. Entre altres múltiples guardons, va rebre el 1999 el Premi Reina Sofia de Poesia Iberoamericana i el 2005 el Premi Internacional Menéndez Pelayo.
Va néixer el 14 de setembre de 1920 a la localitat uruguaiana de Paso del Toro, de pares d'origen italià que el van batejar amb cinc noms seguint els costums del seu país. Va haver d'acabar els seus estudis per lliure a causa dels problemes econòmics de la seva família i als 14 anys es va posar a treballar en una empresa de recanvis per a automòbils. Aquests van ser els començaments de qui acabaria sent un escriptor venerat per generacions per la seva ètica social i el seu malenconiós cant a la vida. Entre altres múltiples guardons, va rebre el 1999 el Premi Reina Sofia de Poesia Iberoamericana i el 2005 el Premi Internacional Menéndez Pelayo.
Va abordar tots els gèneres literaris, en els quals va reflectir una mirada crítica d'esquerres que el portaria a l'exili i a ser, fins als seus últims dies, un ferm detractor de la política exterior dels Estats Units. Les seves poesies van ser cantades per artistes com Serrat, Daniel Viglietti, Nacha Guevara, Luis Pastor o Pedro Guerra. Algunes de les seves novel·les més famoses, com "La Tregua" (1974) o "Gracias por el Fuego" (1985), van ser portades al cinema. Als anys setanta va desenvolupar una intensa activitat política, com a dirigent del Moviment 26 de Març, del qual va ser cofundador el 1971 i a què va representar en la coalició esquerrana que va abastar el poder el 2005. Després del cop militar de 1973 es va exiliar, primer a Argentina i després al Perú, on va ser detingut, deportat i amnistiat.
Es va instal·lar a Cuba el 1976 i un any més tard es va traslladar a Madrid, on va romandre fins a 1985, quan, finiquitada la dictadura uruguaiana, va posar fi a dotze anys d'exili. Benedetti, doctor Honoris Causa per universitats d'Espanya, l'Uruguai i Argentina, va fer de l'escriptura una forma de vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada