Giovanni Pierluigi da Palestrina (4 de març del 1525 - 2 de febrer del 1594) compositor italià, un dels més famosos del Renaixement. Està considerat com a l'autor més representatiu d'obres polifòniques ajustades a les noves exigències de la Contrareforma.
Biografia
Va néixer a Palestrina, població propera a Roma cap el 1525, que en aquells temps formava part dels Estats Vaticans. Les seves aptituds musicals el van portar a que de nen entrés a formar part del cor de la Basílica de Santa Maria la Major (Santa Maria Maggiore) de Roma; va estudiar amb Robin Mallapert i Firmin Lebel. Ja de jove, cap el 1544, retornà a Palestrina per exercir d'organista de l'església de Sant Agapito.
Quan el bisbe de Palestrina va accedir al tron papal, amb el nom de Juli III, va nomenar a Pierluigi mestre del cor de la Cappella Giulia i cantor de la Capella Sixtina del Vaticà. A l'any següent va publicar el seu primer llibre de misses. Un papa posterior, Pau IV, el va destituir del seu càrrec, segons alguns per ser poc adequada la seva condició de casat, segons altres, per haver escrit madrigals que eren peces de caràcter profà; possiblement per ambdues raons.
El 1555 va ser nomenat successor d'Orlando di Lasso com a mestre de capella de Sant Joan del Laterà, on el 1560 va escriure les seves Lamentacions. El 1561 va passar a ser el mestre de capella a Santa Maria la Maggiore, a Roma, on ell s'havia format de nen. El 1563 va publicar el seu primer llibre de motets.
Palestrina es va mostrar sempre insatisfet amb les reformes de la litúrgia sacra dictades pel Concili de Trento, les quals van convertir en no canòniques algunes de les seves misses i altres obres primerenques, esquitxades d'interposicions profanes alienes al text oficial. Per aquest motiu va dimitir del seu càrrec per passar al servei del cardenal Ippolito d'Este, que mantenia la seva pròpia capella. Finalment, el 1571 va tornar a assumir la direcció de la Cappella Giulia a la Basílica de Sant Pere del Vaticà, on va acabar els seus dies amb el càrrec creat per a ell de Compositor de la Capella Papal.
El 1580 va morir la seva estimada esposa, Lucrezia Gori, i en plena crisi va decidir de fer-se sacerdot però finalment hi va renunciar per casar-se amb la rica vídua romana Virgínia Dormoli. El seu prestigi s'estenia per Europa; era molt famós i la seva reputació encara s'incrementà més després de la seva mort. Va morir d'una pleuritis, el 1594, i va ser inhumat a la Basílica de Sant Pere en una cerimònia fúnebre en la que hi assistiren moltes personalitats.
Obra
Les obres de Palestrina destaquen per la claredat aconseguida, deixant la melodia a les mans de la veu superior i ajustant amb precisió el ritme del discurs, aspectes tècnics que contribueixen a la perfecta comprensió del text. Genera admiració la bellesa que aconsegueix en un marc tan limitant com el de les estrictes normes litúrgiques promogudes pel concili.
De les seves 104 Misses, més de 70 estan compostes sobre Cantus Firmus de melodies gregorianes. Potser la millor d'elles sigui la Missa Papae Marcelli en la qual realitza una síntesi de l'estil dels seus predecessors i contemporanis. Dels seus motets són cèlebres, a més dels Improperia, els 29 motets sobre el text del Càntic dels Càntics de Salomó. Està considerat com un dels més eminents autors de música religiosa catòlica.
Es tracta en la seva totalitat d'obra polifònica i de caràcter sacre, destinada doncs a acompanyar la litúrgia catòlica. L'excepció en són un cert nombre de madrigals profans. La llista és la següent:
* 104 misses. Entre les més notables estan la Missa Come Penes, dedicada al Papa Marcel II, successor de Juli III; i la misa "L'homme armé".
* 373 motets. Inclòs un famós Stabat Mater i les 29 peces de la Cançó de Salomó.
* Lamentacions
* 2 cançons sagrades (cantiones sacrae)
* 11 lletanies.
* 35 magníficats.
* 68 ofertoris.
* 49 madrigals sacres.
*94 madrigals profans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada