Margaret Fountaine (1862 - 1940)

Margaret Fountaine va començar a anotar les seves experiències en un diari el 15 d'abril de 1878. Era una pràctica que continuaria durant seixanta-un anys, fins poc abans de morir el 1940. Va escriure a mà dotze enormes volums de llibres folrats de pell amb més d'un milió de paraules, al llarg de 3.203 pàgines. Margaret va començar a escriure cada any el 15 d'abril, descrivint les seves alegries i desil·lusions, els seus viatges i les seves papallones. Els llibres estan il·lustrats amb postals, fotos, seccions d'anotacions musicals i flors premsades i ofereixen una imatge de les complexes passions i conflictes d'una dama victoriana.

Des de la seva infància a Norwich, Anglaterra, Margaret va seguir la seva passió per les papallones per tot el món. Aquests delicats insectes la van portar a viatjar a través de l'Orient Mitjà, Índia, Xina i Tibet, Hong Kong, Austràlia, Amèrica del Nord i del Sud, Àfrica i el Carib. A Florència, va perseguir una bonica papallona de color taronja a través d'un turó, a les Filipines, va buscar la rara espècie magellanus, i a Damasc, va captivar el cor de Khalil Neimy, un sirià que es va convertir en el seu constant amic i acompanyant i junts van viatjar als llocs més bonics, els més salvatges i sovint els més solitaris. Durant vint anys van viatjar per exòtics llocs buscant papallones i junts van compilar el que es va arribar a conèixer com la col·lecció Fountaine-Neimy, actualment al museu del castell de Norwich, Anglaterra. Aquesta impressionant col·lecció de papallones, perfectament preservades i organitzades per espècies / famílies, està allotjada en dos-cents calaixos.

Margaret Fountaine tenia l'ull d'un artista i la precisió d'un científic. Els seus llibres de dibuixos són plens d'exquisides aquarel·les i il·lustracions de cucs de seda i etiquetades meticulosament. Per a poder capturar espècimens de papallones, sovint recollia cucs i els cuidava ella mateixa, per evitar danyar els fràgils insectes amb les xarxes.

L'última anotació en els seus diaris la va fer al juliol de 1939. Margaret va empaquetar els diaris en una caixa negra amb una nota estipulant que no s'obrissin fins a abril de 1978, exactament cent anys després de la primera anotació. Margaret va morir als setanta-set anys a Trinidad amb una xarxa de caçar papallones a la mà.