Louis Marchand ( 1669 - 1732)

Louis Marchand (Lió, 2 de febrer de 1669 — París, 17 de febrer de 1732) compositor, clavecinista i organista francès.

En la seva època, va ser un dels músics més grans del seu país, França, i amb tot just 15 anys era organista de la catedral de Nevers. Quan es va instal·lar a París, el seu gran talent el va ajudar a convertir-se en organista de diverses esglésies. Marchand era un home ambiciós i de caràcter intractable, la qual cosa li va valer diverses disputes amb la seva dona, de família de clavecinistes, i fins i tot amb els amics.

El 1706 va succeir a Guillaume-Gabriel en un dels càrrecs com a organista de la capella real, però el seu mal caràcter el va fer abandonar aquesta funció en 1713.

Segons els rumors, de fet, s'hauria sentit tan agobiat per la seva ex dona (la qual li reclamava permanentment la meitat dels seus guanys) que, un dia de 1713, mentre honrava la missa a la Capella Reial de Versalles, hauria abandonat la tribuna (en presència del rei) a meitat de l'ofici, al·legant que si no se li pagava més de la meitat del seu salari, es veuria obligat a complir només amb la meitat de l'ofici. En resposta a aquell incident, se li hauria aconsellat amablement marxar a l'exili, a fi d'evitar penes més severes (tot i que Lluís XIV, malgrat tot, li havia tingut sempre un gran afecte). Emprèn llavors - obligat i forçat - un viatge per Europa, sobretot a Alemanya, on el seu virtuosisme li va valer un considerable èxit entre els grans, i també les enveges dels seus companys músics que no apreciaven el seu caràcter.

En 1717 va eludir un duel musical que tenia previst amb Johann Sebastian Bach a Dresden. Sembla, però, que Marchand va voler evitar la confrontació amb Bach, a qui no coneixia i per tant hagués reconegut les impressionants dots de virtuós i improvisador. Altres fonts diuen que finalment no va acceptar el duel en escoltar, d’amagat, el talent de Bach.

Torna a França per acabar una carrera més discreta de organista i professor. Entre els seus alumnes figuren Pierre du Mage, Jean-Adam Guilain i Louis-Claude Daquin.

Les poques obres que han sobreviscut a la posterioritat són suficients per confirmar el gran talent de Louis Marchand.