Potser són els signes de l’alfabet,
jeroglífics sobre planxa de plom,
grafies cabalístiques cisellades en pedra
gairebé il·legibles.
La paraula escrita sobre paper,
cera o papir, la paraula al traç,
a mà alçada
sobre foli en blanc, potser sigui la força
d’una imatge, el misteri del pensament.
He buscat en va el contorn, la línia justa,
la paraula que falta al poema
i no era enlloc.
Del llibre Estoig del Violí d'Isabel Oliva i Prat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada