Bessie COLEMAN (1893-1926)

Bessie Coleman va ser la primera dona afroamericana que va aconseguir una llicència de pilot internacional i la primera a volar en avió. Ho va fer en una època en què els Estats Units estaven dividits en dos per lleis estrictes de segregació. Com que ningú a Amèrica li volia ensenyar a volar, va haver d’anar a París per aprendre’n. Bessie va tornar als Estats Units determinada a dedicar la seva vida a l’aviació i inspirar a altres dones afroamericanes perquè fessin el mateix. La forma com va aconseguir aquesta distinció és una història d’un coratge remarcable, determinació i molta dedicació, una història que comença amb la seva infantesa a la Texas rural.

Bessie va tenir dotze germans ( ell va ser la número tretze). La seva mare havia estat una esclava i va aprendre de molt joveneta que algunes coses no estaven a l’abast de la gent negra, inclosa l’educació. Per això va aprendre a llegir tota sola i es va matricular a una escola segregada. Coleman va acabar la seva escolarització l’any en què els seus germans grans tornaven de França, on havien estat lluitant durant la primera guerra mundial. Ells li van explicar moltes històries sobre les seves aventures, però la que més li va arribar a la imaginació va ser tot allò que feia referència a volar. Per Bessie, amb 27 anys, que treballava en una perruqueria, negra i pobra, la idea de volar li semblava una cosa màgica. Quan els seus germans li van dir que a París fins i tot una dona podia volar, no va parar fins que va aconseguir diners suficients dels seus amics per viatjar a França, on immediatament es va apuntar a l'Ecole dÁviation des Frères Caudron. El que va veure allà la va motivar però alhora també alarmar: avions que volaven però que també sovint s’estavellaven. Els estudiants feien acudits sobre les dues formes d’acabar l'escola: o graduant-se o bé estavellant-se.

L’any 1921 Coleman, la única dona en el seu curs d’aviació, va rebre la seva llicència de pilot, sent la primera dona negra al món que ho va aconseguir. En tornar a Nova York va aparèixer a la primera pàgina dels diaris a tot el país. Però volar costava diners i per guanyar aquests diners volant era difícil en aquests temps. No existien les aerolínies i la distribució del correu era una ocupació segregada i dominada pels homes.

Bessie va aconseguir la seva segona gran ambició, que era fundar la primera escola d’aviació per a gent afroamericana. Tal com ella va esmentar en una entrevista de maig de 1925 concedida al Houston Post Dispatch "La raça negra és la única raça sense aviadors i jo vull interessar a la gent negra a volar i per tant ajudar de la millor manera que conec a millorar la situació de la gent negra ". També va comentar "He decidit que la gent negra no ha de patir les dificultats que jo he patit, per tant he decidit obrir una escola d’aviació i ensenyar a altres dones negres a volar. Necessitava diners per a això i per tant vaig començar a donar exhibicions de vol i ha donar conferències sobre l’aviació. El color de la meva pell, al principi un gran problema, ara atrau a grans masses de gent pertot arreu on vaig”.

Com la seva contemporània Amelia Earhart, Coleman volia que més dones es convertissin en pilots. També com Earhart, va donar conferències on parlava a dones i nens. Però els seus somnis van acabar tràgicament a Jacksonville en el que va ser més o menys un vol rutinari. Estava provant la seva nova adquisició amb un copilot quan l’avió es va parar a trenta-cinc peus d’altura i va caure en picat. L’avió no tenia cinturó de seguretat i Bessie va caure i va morir a l’instant. Tenia només trenta-tres anys.