Florence Farmborough (1887 - 1978)

Florence va néixer el 1887 a Steeple Claydon a Buckinghamshire, Anglaterra, i li van posar el nom en memòria de Florence Nightingale. Va anar per primera vegada a Rússia el 1908, a l’edat de 21 anys per ensenyar anglès i treballar com governanta primer a Kíev i després a Moscou, ensenyant anglès a les filles d’un famós cardiòleg, el Dr Pavel Ousov. Quan va començar la primera guerra mundial el 1914, Florence va passar diversos exàmens en rus i es va diplomar com a infermera en un hospital militar auspiciat per la Princesa Golitsin. Després es va enrolar com a infermera de la Creu Roja i va romandre en servei actiu a Rússia fins que el seu equip mèdic va ser forçat a dissoldre’s pels bolxevics a finals de la tardor de 1917.

Florence va mantenir un record fotogràfic dels seus anys a Rússia, viatjant amb el seu trípode a través dels camps de guerra on treballava com a infermera, i prenent un únic record fotogràfic que va sobreviure sota les condicions més difícils. També va guardar un diari de les seves experiències a través de temps tan històrics. Les seves experiències van ser com el Doctor Zhivago vistes a través dels ulls d’una heroica dona anglesa. A través dels llargs hiverns russos, la lluita s’aturava a causa de la neu i el gel i aquí, com sempre, hi havia els refugiats sense casa, amb fam i fred, les demandes a la Creu Roja eren tan urgents i impossibles de rebutjar com la dels militars. Però també hi havien, de tant en tant, oportunitats per utilitzar la màquina fotogràfica fent fotos de col·legues, pacients, soldats, el paisatge i la destrucció del camp de batalla. Res podia expressar més vívidament la naturalesa de la guerra, amb els seus horrors, els seus contrastos seves paradoxes, que la història que Florence Farmborough compte a través de les seves fotos i els seus diaris.

Quan els bolxevics van forçar a la divisió de la Creu Roja a desaparèixer, Florence va realitzar el viatge de tornada a Moscou sola, sota circumstàncies molt perilloses i quan es va veure forçada a tornar a Anglaterra, va passar sis mesos viatjant a través del tren transsiberià i una successió de vaixells de càrrega. Florence va treballar més tard ensenyant anglès a la Universitat de València a Espanya quan va començar la guerra civil i més tard va ensenyar anglès a Londres a refugiats espanyols al començament de la segona guerra mundial. Va passar la segona guerra mundial censurant correspondència a Jamaica.