Fa uns mesos vaig estar passant una setmana de vacances a casa un amic que, fa vint anys, viu a Brussel·les. La seva família, i ell mateix, són doncs a tots els efectes belgues de parla i de cultura. Personalment no sóc gens amant dels estereotips que la gent, quan surt de viatge, encunya dels països que hom visita.
Fa anys, quan Rússia, gràcies a la Perestroika impulsada per Gorvatxov, va començar a ser una incipient destinació turística, la gent tornava d’aquell país amb comentaris del tipus " …. la gent no riu ". Sóc incapaç d’arribar a conclusions tant agosarades havent visitat un país una o dues setmanes. Així doncs, de la meva estada d’una setmana a Brussel·les em limitaré a descriure comportaments que em van sorprendre i que, qui vulgui, els elevi a la categoria de norma.
Observació 1: Passejant, sobretot per la capital i per les principals ciutats del país, vaig observar un gran respecte pel peató. Habitualment davant d’un pas de peatons o d’un pas zebra els conductors cedeixen el pas als vianants.
Observació 2: Jo parlo amb certa fluïdesa francès. A la part nord del país, Flandes, quan m’havia de dirigir a algú per qualsevol cosa, em dirigia doncs amb francès. Sovint em vaig trobar que em responien …. en anglès! ( Tindrà això a veure amb el problemes socials i lingüístics que Flandes i Valònia tenen des de fa anys?).
Observació 3: No vaig sentir sonar un clàxon en tota una setmana d’estada a Brussel·les.
Observació 4: Pels carrers per on vaig caminar no hi veia brutícia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada