Aquest darrer dissabte vàrem acompanyar al meu pare a Santes Creus (Alt Camp). Quan tenia 13 anys i vivint a Gràcia va esclatar la guerra i la seva mare ( la meva àvia) el va enviar allà, a lloc segur i sobretot on li quedés garantida l'alimentació. S'allotjava a casa l'oncle Gaietà ( amb barretina lila típica del camp de Tarragona). L'oncle era carter. Així doncs el meu pare amb tretze anys a fer de carter! A peu, fes fred o calor. Quan arribava la saca de correus a Santes Creus, agafava les cartes i a repartir-les pels pobles del voltant : les Destres, les Pobles i Santa Maria de l'Albà. A les Destres hi va néixer, a més, la seva mare ( l'àvia Magdalena). El meu pare no hi havia tornat des d'aleshores, ara fa 70 anys. Acabat el tomb, prop de l'hora de dinar, el meu pare amb la sobrietat dialèctica que l'ha caracteritzat tota la seva vida em va dir: "Noi, gràcies per portar-me fins aquest lloc. Hi ha sentiments que se't fiquen ací". I es va senyalar amb els seus dits deformats per l'artrosi, el cor. El pare el mes passat va fer 83 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada