Les fulles del lotus s’estenen
Com cors adormits sobre l’estany i els peixos,
Orfes de llum i d’aire, viuen
Una fascinació oculta i estranya.
Volten en remolins irreals
Dins la rotllana de l’aigua i encerclen
Un somni sense fi que es perpetua.
d'Isabel Oliva i Prat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada