El Messies

Segurament vaig a contra corrent. Pel que sento i veig, això meu ja no es porta. Sembla que allò que està de moda és tot el contrari. Ja ho sé. Però què voleu que us digui un ja té certa edat i encara que vulgués, ara m’és dificil canviar d’opinió. Senyores i senyors el Nadal m’agrada. Bé, els he de dir que en molts aspectes en soc crític: l’afany desmesurat de comsumisme, allò de "ven a casa por Navidad", les cançonetes que et matxaquen anant pel carrer. Però hi ha un part del Nadal, més intima, més casolana, que m’agrada. I el meu Nadal comença, des de fa una dotzena d’anys, cantant el Messies de Haëndel. Sóc una de les 400 persones que a partir de mitjans de novembre ens apleguem per assajar aquesta obra mestre del barroc. Tinc la sort d’haver estat dirigit pels millors directors que actualment hi ha al panorama musical internacional. Cantar al Palau de la Música és una experiència quasi mística. Algú es pot preguntar que com és possible que una mateixa obra es pugui cantar amb il.lusió un any rera l’altre i que no es faci aburrida. Doncs la resposta no la sé però el que si asseguro és que cada any reprenc els assajos amb renovada intensitat. Cada director que ens dirigeix té la seva particular visió a l’hora d’interpretar l’obra i això és el que ens la fa diferent cada any. És increible veure com una peça musical es pot anar disseccionant sistema a sistema, compàs a compàs, nota a nota, silenci a silenci, fins a límits insospitats. D’això se’n diu ASSAJAR.