Aquest mes d’agost he llegit el llibre de Georgina Howell Gertrude Bell. La hija del desierto. Editat en castellà per Lumen. Desconec si existeix la versió en català. Imagineu-vos el panorama: finals del segle XIX començaments del XX. Sexe: dona Lloc: Anglaterra. No obstant això, i amb aquestes dues premises aquesta dona, filla d’un ric industrial va acabar sent arqueòloga, lingüista (coneixia l’àrab, l’hebreu i el turc), poetesa, fotògrafa i excursionista. Fins i tot va participar políticament en l’ordenació del que aleshores se’n deia Mesopotàmia ( antics territoris de l’imperi anglès), assessorant al virrey de l’India. Aquesta dona, doncs, que va escalar els cims més importants dels Alps i va travessar total sola el desert fins l’Orient Mitjà es va enfrontar decididament als convencionalismes de l’època. Tot i l’interès evident de la vida de la protagonista, el llibre se m’ha fet, a vegades, dur de llegir. Considero que és un d’aquests llibres que no es pot llegir d’una tirada i s’ha d’anar llegint poc a poc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada