dijous, 2 d’abril del 2009

Estació de Canfranc

Inaugurada el 18 de juliol de 1928 per Alfons XIII l’estació de Canfranc va viure moments esplendorosos i d’altres de novel·lescs com la ruta de l’or nazi a la Península Ibèrica, la presència de les SS i la Gestapo, va ser la porta per a la fuga de molts jueus i fins i tot d’alemanys vençuts, així com l’escenari d’episodis d’espionatge i contraespionatge al llarg del període 1942 – 1945. Tot això podria ser perfectament el guió d’una novel·la de John Le Carré.

Per a la construcció de l’estació va ser necessària una gran obra d’enginyeria forestal atès que les allaus i els despreniments de neu eren constants donada la geografia tan abrupta de la zona, així com la intensa desforestació a la qual es va veure sotmesa durant segles. Per a corregir aquest problema es va realitzar el què es considera un dels millors exemples de restauració hidrològico – forestal que es coneixen. D’aquesta manera es va aconseguir retenir el terreny i restaurar la massa arbòria, la qual cosa possibilità la construcció del ferrocarril que comunicaria ambdós costats dels Pirineus.

El 27 de març de 1970 un tren de mercaderies francès va descarrilar a l’entrada del pont de l’Estanguet a França. Des d’aleshores el tràfic internacional ferroviari va quedar interromput.

Des de fa anys es reclama l’obertura del tràfic internacional i la rehabilitació de l’estació i el seu entorn. En aquest sentit, l’any 1993 es va fundar la Coordinadora para la Reapertura del Ferrocarril Canfranc – Olorón.












































2 comentaris:

  1. Doncs no sé, em sembla l'aire decadent del lloc el convertiria en un bon destí turístic. Ara que està de moda visitar parcs d'atraccions abandonats, potser seria el moment d'aprofitar-ho ;-)

    Per cert, de Haydn, sóc fac dels quartets de corda.

    Salutacions cordials.

    ResponElimina
  2. on diu "fac" hauria de dir "fan". El teclat, que té vida pròpia.

    ResponElimina