
La següent dedicatòria a Isabel de Médicis, en el seu primer llibre de madrigals, ens expressa els seus sentiments sobre la singularitat de ser compositora en aquella època: " Vull mostrar al món, la errònia vanitat que només els homes posseeixen les capacitats de l’art i de l’intel·lecte, i que aquestes capacitats mai les poden tenir les dones".
El seu estil és moderadament contrapuntístic i cromàtic, amb reminiscències dels primers treballs de Luca Marenzo, així com de diversos madrigals de Philippe de Monte el qual tenia una elevada opinió d’ella.
Que Orlando de Lassus dirigís una composició d’ella en un casament a Baviera dona a entendre que també estava impressionat per la seva qualitat com a compositora. Han quedat pel record 66 dels seus madrigals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada