Durant el període napoleònic, entre guerres i agitacions socials, es van tancar la majoria de les escoles on ensenyaven els castrati. Al segle XIX, ja es permetia que les dones cantessin en les òperes i la demanda de musici va començar a decaure. En l'època en què Velluti es va retirar de l'òpera, el fenomen dels castrati es veia a Europa com un acte barbàric i l'únic lloc en el qual es podien escoltar era a les esglésies. I, des de 1870, només a la Capella Sixtina.
El 1902, el Papa Lleó XIII va prohibir que entressin més al seu cor. I Moreschi, l'últim d'ells, es va retirar el 1913.
Avui, molts creuen que els castrati són «l'exemple extrem de posar a l'art per davant del sentit comú», com diu David W. Barber al seu llibre When the fat lady sings: Opera History As It Ought To Be Taught.
S'explica que Carestini i Salimbeni es posaven a riure cada vegada que la gent mostrava pena per ells.
Graham Harris és un home que van entrenar de nen per cantar en un cor. Leith Harris va parlar amb ell sobre aquest assumpte. Li va explicar que tenia una gran veu abans de la pubertat, i que va ser l'única sensació d'identitat que va tenir. Als catorze anys, va experimentar el canvi de veu i durant un temps després, continuava sentint-la, fina, de nen.
S'explica que Carestini i Salimbeni es posaven a riure cada vegada que la gent mostrava pena per ells.
Graham Harris és un home que van entrenar de nen per cantar en un cor. Leith Harris va parlar amb ell sobre aquest assumpte. Li va explicar que tenia una gran veu abans de la pubertat, i que va ser l'única sensació d'identitat que va tenir. Als catorze anys, va experimentar el canvi de veu i durant un temps després, continuava sentint-la, fina, de nen.
La sentia dins del seu cap, encara que no encaixava amb la veu que sortia de la seva boca. «Encara la llanço de menys», va dir. «Si m'haguessin donat l'opció llavors de perdre la veu per sempre o conservar-la per sempre, si hagués tingut aquesta opció... no sé el que hagués fet, però ho hauria considerat seriosament».
Ernesto Tomasini, lamenta que no el castressin de nen. «Hauria estat perfectament feliç renunciant a la meva masculinitat pel meu art», va dir en una entrevista.
Fa uns anys, Tomasini va portar per Europa el seu espectacle "Verdader o Falsetto? Una història secreta dels Castrati" (True or Falsetto? A Secret History of the Castrati).
Lucy Powell, autora de l'obra representada per Tomasini, opina que el major drama dels castrati era que els nens no van elegir la seva castració. Excepte en uns quants casos, com el de Cafarelli, eren els pares els que decidien. Perquè tampoc no era una cosa que pogués posposar-se molt temps.
Fa uns anys, Tomasini va portar per Europa el seu espectacle "Verdader o Falsetto? Una història secreta dels Castrati" (True or Falsetto? A Secret History of the Castrati).
Lucy Powell, autora de l'obra representada per Tomasini, opina que el major drama dels castrati era que els nens no van elegir la seva castració. Excepte en uns quants casos, com el de Cafarelli, eren els pares els que decidien. Perquè tampoc no era una cosa que pogués posposar-se molt temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada