La guerra contra els cartaginesos primer i la consegüent expansió fora d'Itàlia va obligar els romans a desenvolupar una important marina de guerra que també es dedicava a assegurar el comerç a la Mediterrània davant la pirateria.
La nau més comuna era la trirreme amb una triple fila de rems. Les seves principals armes eren un esperó molt agressiu, rostrum, situat a la proa, unes torres des de les quals es llançaven projectils i una espècie de garfis, corvus, per subjectar, abordar els vaixells enemics i emprendre el combat cos a cos.
La nau més comuna era la trirreme amb una triple fila de rems. Les seves principals armes eren un esperó molt agressiu, rostrum, situat a la proa, unes torres des de les quals es llançaven projectils i una espècie de garfis, corvus, per subjectar, abordar els vaixells enemics i emprendre el combat cos a cos.
Tanmateix el servei militar en la marina no donava prestigi, la qual cosa explica que bona part de la flota estigués composta sobretot per aliats.
Què era la guàrdia pretoriana?
Aquest cos especial, creat amb l'Imperi i compost d'uns 10.000 homes, actuava com la guàrdia personal de l'emperador. Tenien les seves casernes a prop de Roma i estaven dirigides pel prefecte, comandant de la plena confiança de l'emperador. Els soldats d'aquesta guàrdia rebien una paga i tenien una consideració superior als legionaris normals
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada