Florence Hightingale ( 1820 - 1910)

Florence Nightingale va destacar en més activitats que la seva famosa carrera d'infermera i encara que no se la coneix massa per això, va ser a més una prolífica escriptora de viatges. Mai va arribar a publicar una narració dels anys passats a Scutari i Balaclava entre 1854 i 1856, i encara que va escriure copiosament sobre l'Índia, Algèria i Síria, mai va arribar a visitar aquests països. Però entre la seva prolífica obra estan dues de les narratives de viatge més refrescants de l'època, la primera es va publicar només per ser distribuïda privadament (i no va ser reimpresa fins l’any 1987) i la segona va ser treta de cartes de família i publicada setanta anys després de la seva mort. Van ser escrites per a la família i els amics de forma espontània i familiar.

Viatjar no era una cosa nova per Florence. De fet ella va néixer "en route" a la ciutat que li va donar el seu nom. L'arribada de la seva filla va interrompre un dels freqüents viatges a través d'Europa dels Nightingale. Entre 1837 i 1838, la família va tornar a viatjar per Europa de nou i deu anys més tard, Florence va passar tot un hivern a Roma. En 1849, de nou seguint la tradició de l'època, va anar en vaixell a Alexandria i va viatjar pel Nil fins a Tebes.

Aquestes van ser les últimes vacances a l'estranger que va fer: de tornada a casa, després d'una estada amb les infermeres d'un progressista hospital luterà a Kaiserweth a Alemanya, es va dedicar totalment a la vocació que la va convertir en llegenda més tard.