Osa Johnson (Mrs. Martin Johnson) 1894 - 1953

Óssa va néixer el 1893 a Chanute, Kansas (USA). Es va casar amb Martin Johnson, un pioner de la fotografia que acabava de tornar d’un creuer al voltant del món amb Jack London. Junts van recórrer el Salvatge Oest mostrant una pel·lícula que Martin havia gravat durant el seu viatge al Pacífic Sud. Óssa cantava cançons hawaianes en cada actuació i el 1912 havien estalviat els diners suficients per finançar una expedició a les illes Salomó i les Noves Hèbrides. Volien fer una pel · lícula sobre els caníbals de l’illa de Malekula, a les Noves Hèbrides, amb l’objectiu d’intentar preservar un estil de vida primitiu en una pel·lícula abans que desaparegués amb la civilització.

Martin havia escoltat històries sobre els fers "Big nambas" d’una tribu de Malekula, la mateixa gent que la entomòloga britànica Evelyn Cheesman estudiaria vint anys més tard. En aquells dies les relacions entre els colons blancs i les tribus locals no eren d’allò més cordials. Les illes eren envaïdes per blancs que raptaven als nadius perquè treballessin en les seves plantacions sota condicions d’esclavatge.

En revenja els Big Nambas atrapaven i mataven tants estrangers com podien. Durant la seva breu estada a l’illa de Malekula, els Johnsons van ser fets presoners i va ser només, gràcies a l’aparició miraculosa d’un vaixell britànic, que se’ls va deixar lliures i van haver de córrer per la selva per salvar les seves vides.

La pel·lícula que va sortir d’aquesta trobada, Among the Cannibal Isles of the South Pacific (A les Illes Caníbals del Pacífic Sud) va arribar a ser un gran èxit. La parella va tornar als Mars del Sud el 1919 amb més personal de suport per filmar la seva pròxima pel·lícula, Cannibals of the South Seas (Caníbals dels Mars del Sud).

De  tornada a Nova York van conèixer a Carl Akeley, que acabava d’inventar una nova càmera de filmar i va suggerir als Johnsons que es concentressin a l'Àfrica i fossin allà a filmar la vida dels animals salvatges. Martin i Óssa van viatjar a Àfrica per investigar i filmar els animals salvatges del continent. Van caminar durant setmanes a través del territori del nord de Kenya fins que van arribar a un cràter volcànic on milers d’animals es congregaven al voltant d’un vast llac d’aigua, un lloc que van anomenar "Paradise" (Paradís).

La seva primera pel·lícula africana, Trailing African Wild Animals (Seguint als Animals Salvatges d'Àfrica), va ser un gran èxit i van tornar a Paradise durant un període per fer pel· lícules d’animals salvatges. Després de filmar a Paradise durant quatre anys, els Johnsons s’en van anar al Serengeti durant un any per filmar lleons. La pel·lícula que van filmar durant aquesta època va ser utilitzada en el film Simba, King of the Beasts (Simba, el Rei dels Animals).

Els Johnson més tard van explorar la Selva Ituri a l’antic Congo Belga. El seu film Congorilla, documenta a les fugisseres tribus pigmees de la selva i als goril·les de la muntanya. La seva última expedició important junts va ser al nord de Borneo, on van viure durant dos anys, utilitzant una canoa i fent ràfting als rius. Van ser els primers a explorar la regió del Riu Kinabatangan i els primers que van entrar a les terres dels cerca-caps  Tengarra per documentar les seves vides.

Després de la tràgica mort de Martin en un accident d’avió el 1937, Óssa va continuar els seus viatges, i a l'Àfrica va fer les pel·lícules I Married Adventure (Em vaig casar amb l'Aventura) i Jungles Calling (La crida de la selva). Óssa també va escriure diversos best sellers sobre les seves experiències. El 1949 es va fundar el Museu Safari de Martin i Óssa Johnson en Chanute, Kansas (USA).