Martha Gellhorn (1908 - 1998)

Martha Gellhorn és una de les reporteres mes famoses del segle XX. Va començar la seva carrera periodística a principis dels anys 1930 i va cobrir conflictes com la guerra civil Espanyola, la guerra del Vietnam i les guerres a Centreamèrica. També va ser novel·lista i escriptora de relats.

Martha Gellhorn va néixer a St Louis, Missouri, Estats Units. El seu pare era un eminent ginecòleg. Va estudiar un any al col·legi Bryn Mawr de Pennsilvània i va decidir llavors convertir-se en periodista però  mai va arribar a graduar-se. El 1929 va treballar per als diaris "New Republic" i el "Hearst Times Union". Al començament dels anys 1930, Martha va anar a Europa per començar la seva carrera de corresponsal estrangera. Va treballar a Paris per a diverses publicacions, incloent Vogue, United Press i St Louis Post-Dispatch. En aquella època va conèixer al seu primer marit, Bertrand de Jouvenal, un polític, periodista i aristòcrata francès. La seva madrastra era l'escriptora Colette.

Martha Gellhorn va tornar a Amèrica el 1934. Va debutar com a novel·lista amb What Mad Pursuit (1934). Harry Hopkins, director de l’administració Federal d'Ajuda en Casos d'Emergència, la va contractar per escriure sobre el programa d’ajuda a les zones industrials. The Trouble I'veu Seen (1936) va ser el seu informe en format de quatre relats. H.G. Wells va escriure la introducció.

A través del seu treball va conèixer el president Roosevelt i la seva esposa Eleonor, qui es va convertir en la seva amiga. La segona novel·la de Gellhorn, A Stricken Field (1949) estava ambientada a Praga i tractava dels refugiats europeus de la segona guerra mundial. El 1941, Gellhorn va publicar un recull de relats, The Heart of Another.

El 1936 va conèixer a Ernest Hemingway a Key West, Florida. Ella tenia 28 anys, era rossa amb cames llargues, una escriptora ja famosa i una ambiciosa periodista, la independència de la qual i el seu atractiu van conquistar a Hemingway. Es van trobar de nou a Madrid, on ella va escriure sobre la guerra civil espanyola per Collier 's Weekly en 1937-38. A l’any següent es van trobar a Paris. Hemingway encara estava lluitant per aconseguir el seu divorci però el 1939 van anar a viure junts a l'Havana.

Gellhorn es va casar amb Hemingway el 20 novembre 1939 a Syoming. Hemingway va dedicar-l’hi la seva famosa novel·la sobre la guerra civil espanyola “Per qui sonen les campanes” (1949) . A principis dels anys 1949, Hemingway buscava submarins alemanys al Carib mentre Martha escrivia a Anglaterra sobre l’inici de la Segona Guerra Mundial. El 1942, Martha es va reunir amb Hemingway en el seu vaixell "Pilar".

Des de 1943 fins a 1945, Martha va escriure des d'Anglaterra, Itàlia, França i Alemanya. Però abans de la invasió de Normandia el 1944, Hemingway va viatjar a Anglaterra com a corresponsal, reemplaçant a Gellhorn com a corresponsal de Collier’s. Dues setmanes més tard, Martha va arribar a Londres i es va trobar amb Hemingway a l’Hotel Dorchester, on van tenir una forta discussió i des d’aquest moment, Martha va continuar la seva vida sense ell.

Hemingway ja havia trobat una altra dona, Mary Welsh, qui es va convertir en la seva quarta dona. Gellhorn i Hemingway es van divorciar el 1945.

El 1949, Martha va adoptar un fill en un orfenat italià, Sandy Gellhorn. A causa de problemes amb el seu visat d’entrada als Estats Units, Gellhorn va residir a Cuernavaca, Mèxic, durant la dècada de 1950. El 1954 es va casar amb T.S. Matthews i es van divorciar el 1963. Martha va viatjar a l’Àfrica el 1962, un continent que va estimar i va passar força temps a Kenya, on tenia una casa al Rift Valley.

Entre 1934 i 1967, Gellhorn va publicar sis novel·les. Va escriure sobre les guerres del Vietnam as anys 60 i del conflicte Àrab-Israelià el 1967 per al diari "The Guardian" de Londres. A mitjans dels anys 80, va escriure sobre les guerres a Centreamèrica. Als 81 anys va escriure sobre la invasió de Panamà pels Estats Units. The View from the Ground (1988) va ser la segona col·lecció dels seus relats.

Martha Gellhorn va morir a Londres el 15 de febrer de 1998.