Clara Josephine Wieck de Schumann

Clara Josephine Wieck de Schumann (Leipzig, 13 de setembre de 1819 - Frankfurt del Main, 20 de maig de 1896), esposa del compositor Robert Schumann, va ser una de les principals pianistes de l'època romàntica, a més de compositora.

Clara va estudiar música des d'una edat molt primerenca, amb el seu pare, el professor de piano i pedagog musical Friedrich Wieck. Va desenvolupar una brillant carrera d'intèrpret des dels tretze anys fins al seu matrimoni amb Robert Schumann, una unió inicialment desautorizada pel seu pare, que es va celebrar en 1840 per ordre judicial. Després va continuar component i interpretant, malgrat tenir i criar set fills. Va acompanyar al seu marit en diverses gires que van servir per a estendre la seva fama -i la de Robert Schumann- fora de les fronteres d'Alemanya. La seva vàlua com a intèrpret la va adquirir tocant les obres de Bach, Mozart, Beethoven i contemporanis com el seu marit o Brahms.

Johannes Brahms va conèixer a la parella en 1853, quan tenia vint anys, i va establir amb Clara una amistat que va perdurar tota la seva vida. Aquell mateix any Clara va conèixer al violinista Joseph Joachim, que des de llavors la va acompanyar amb freqüència en els seus concerts.

Robert Schumann va morir tres anys després, i Clara va accentuar la seva amistat amb Brahms, de qui va acabar sent la principal consellera i inspiradora. No obstant això, no va perdre la passió per la música de Robert, que va seguir representant el nucli principal dels seus concerts. Amb aquest programa va viatjar a Londres repetidament des de 1865, després d'una visita poc reeixida en 1856. El 1878 va ser nomenada professora de piano al Conservatori Superior de Frankfurt, on va impartir classes fins al 1892, principalment de tècnica interpretativa.