Dues parelles d'amics, una conversa relaxada al voltant d'una taula ben parada. Sòbria però no hi falta de res. Quatre plats ben cuinats sota un mateix fil conductor. Racions poc abundants però suficients. Una copa de vi negre: aquest cop no hem fet país i hem comprat un Ribera del Duero. Boníssim! Sona, suau, de fons l'Iste Confesor de Domenico Scarlatti. La trobada l'hem fet a casa d'un amic a la part alta de Barcelona. A la part alta vull dir prop del Carmel. És part alta, oi?
M'agraden els sopars de petit format amb amics. Per Sant Jordi ens tocarà fer-lo a casa nostra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada