Llegeixo al Periódico de Catalunya del diumenge 22 de març un article que fa referència a la visita, per primera vegada des de l'invasió de l'Irak, que vuit persones -cinc britànics, dos nord- americans i un canadenc- van fer a aquest país el 8 de març en un viatge que ha durat dues setmanes i que ha estat organitzat per l'agència Hinterland, un operador britànic de turisme d'aventura.
Una d'aquests turistes és una arqueòloga britànica jubilada de 77 anys que viu al nord de Londres. Quan se li pregunta el perquè d'aquest perillós viatge respon que com a arqueòloga sempre he volgut visitar l'Iraq, perquè és on va començar tot, la Terra dels Dos Rius. Diu, a més, per justificar la seva gosadia que, quan arribes a la meva edat, és molt millor morir d'un tret a l'Iraq que a la sala d'un geriàtric. No em queden gaires més anys de vida. ¿Per què no els hauria de viure al màxim, doncs?.
Aquesta frase ( la negreta és meva) considero que hauria de ser escollida com una de les frases de l'any per tot allò que traspua de vitalitat, de ganes de viure i de revelar-se davant d'una situació - l'estada en un geriàtric - que la senyora deu considerar parasitària.
Una d'aquests turistes és una arqueòloga britànica jubilada de 77 anys que viu al nord de Londres. Quan se li pregunta el perquè d'aquest perillós viatge respon que com a arqueòloga sempre he volgut visitar l'Iraq, perquè és on va començar tot, la Terra dels Dos Rius. Diu, a més, per justificar la seva gosadia que, quan arribes a la meva edat, és molt millor morir d'un tret a l'Iraq que a la sala d'un geriàtric. No em queden gaires més anys de vida. ¿Per què no els hauria de viure al màxim, doncs?.
Aquesta frase ( la negreta és meva) considero que hauria de ser escollida com una de les frases de l'any per tot allò que traspua de vitalitat, de ganes de viure i de revelar-se davant d'una situació - l'estada en un geriàtric - que la senyora deu considerar parasitària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada