A mitjans dels anys 70 jo estudiava a la Universitat de Barcelona, al que aleshores en deien Facultat de Filosofia i Lletres. L'efervescència política i sobretot social del moment donaren ales als estudis de llengua i literatura catalanes. Així, estudiàvem els Ramon Llull, Ausiàs March, Francesc Vicenç Garcia, més conegut com el rector de Vallfogona, però també Carles Riba o Salvador Espriu. En mig d'aquest contingent de poetes catalans, i ja fora de l'àmbit acadèmic, vaig descobrir un poeta de la generació del 27: Pedro Salinas. Va ser un amor a primera vista. La seva poesia em va seduir des del primer moment..... i malgrat això només tinc un llibre seu, que com el Guadiana, el poso i el trec de les prestatgeries de casa per llegir-lo amb fruïció. Es tracta d'una antologia prologada per Julio Cortázar d'Alianza Editorial.
Perdóname por ir así buscándote
Es que quiero sacar
de ti tu mejor tú.
Ese que no te viste y que yo veo,
nadador por tu fondo, preciosísimo.
Y cogerlo
y tenerlo yo en alto como tiene
el árbol la luz última
que le ha encontrado al sol.
Y entonces tú
en su busca vendrías, a lo alto.
Para llegar a él
subida sobre ti, como te quiero,
tocando ya tan sólo a tu pasado
con las puntas rosadas de tus pies,
en tensión todo el cuerpo, ya ascendiendo
de ti a ti misma.
Y que a mi amor entonces, le conteste
la nueva criatura que tú eras.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada