Artur Honegger (1892 - 1955)

Arthur Honegger 

Compositor suís. Neix a Le Habre el 10 de març de 1892 i mor a Paris el 27 de novembre de 1955. Tot i havent nascut a França i de passar part de la seva vida a Paris va conservar sempre la seva nacionalitat suïssa. Va ser membre del Grup dels Sis. La seva obra més interpretada és la seva composició per a Orquestra Pacific 231, que imita el so d’una locomotora de vapor. Des d’infant, Honegger va ser un entusiasta dels trens i una vegada va declarar: "Sempre he estimat les locomotores d’una manera passional. Per a mi, són sers vius als que estimar, igual que altres estimen les dones o els cavalls".

Nascut com Oscar-Arthur Honegger (mai no va usar el seu primer nom), va estudiar harmonía i violí a París i, després d’una breu estada a Zuric, va tornar a la capital francesa per a estudiar junt amb Charles - Marie Widor i Vincent d'Indy. Durant la dècada de 1910 va seguir amb els seus estudis, abans d’escriure el ballet Le dit des jeux du monde en 1918, considerada com la seva primera obra característica.

Entre la Primera Guerra Mundial  i la Segona Guerra Mundial, Honegger va ser un compositor prolífic. Va compondre la música per a la pel·lícula èpica Napoleón d'Abel Gance (1927). Una de les seves òperes,Jeanne d'Arc au bûcher (1935), està considerada com el seu treball més refinat. A més de les òperes que va escriure en solitari, va col·laborar amb Jacques Ibert en la composició de l’òpera l'Aiglo (1937) així com en la composició de l’opereta Les Petites Cardinal. Durant aquest període de temps va escriure també Danse de la Chèvre (1921), una peça per a sol de flauta; dedicada a René Le Roy, una peça vivaç i juvenil.

Honegger va estar sempre en contacte amb Suïssa, però amb l’esclat de la guerra i la invasió nazi, es va trobar atrapat a París. Es va unir a la resistència francesa encara que mai va tenir excessius problemes amb els nazis, que van permetre-li continuar treballant sense massa interferències. No obstant això, la guerra va ser un dur colp per al compositor. Tot i això, des de l’esclat de la guerra fins al moment de la seva mort va escriure les seves últimes quatre simfonies (de la segona a la cinquena), que són les més interpretades.

Arthur Honegger va morir a casa seva, víctima d’un atac al cor, el novembre de 1955 i va ser enterrat al Cementeri Saint-Vicent del barri parisenc de Montmatre.

Encara que va ser un membre del grup dels Sis, els seus treballs no comparteixen la simplicitat dels altres membres del grup. Lluny de reaccionar contra el romanticisme de Richard Wagner  i Richard Strauss, com els col·legues dels Sis, els treballs de maduresa de Honegger demostren una clara influència d’aquests autors. A pesar de les diferències d’estils, el seu company en Els Sis Darius Milhaud va ser un dels seus millors amics. Milhaud va dedicar un dels seus quintets de corda a la memòria de Honegger