Primeres societats agràries a Egipte i Mesopotàmia

Els primers assentaments que es troben a Mesopotàmia són neolítics. Aquesta època es caracteritza per l’aparició de l’agricultura, la ramaderia i la ceràmica:

A la zona de Síria-Palestina, es van desenvolupar dues cultures:

• Natufiense (X-VIII mil·lennis). Comença a donar-se l'agricultura, encara no hi ha ceràmica.

• Tahuniense (VII mil·lenni). No és continuació de l'anterior. Hi ha monuments megalítics, cases, figuretes i cranis humans modelats amb argila sobre ells. No hi ha ceràmica.

A Àsia Menor hi ha dues fases:

• Hacilar (VII mil·lenni). Sense ceràmica, amb agricultura, cases, forns, comerç i principi de la ramaderia.

• Catal-Hüyük (cap VI mil·lenni). Amb agricultura, ramaderia, caça, pesca, ciutats i terrisseria.

Al Kurdistan i alt Djezireh, amb ceràmica molt fina i treball dels metalls. Destaca el lloc de Jarmo (VI mil·lenni), en què hi ha tombes fora del poblat, sense ofrenes, encara que amb alguna estatueta. Es coneixen habitatges rectangulars amb diverses estances, agrupades formant poblats.

Després del neolític, i abans de la història pròpiament dita, es dóna una etapa intermèdia que coneixem com protohistòria. S’hi estableix una societat organitzada i l’escriptura.

Aquest pas intermedi dura milers d’anys, i es divideix en períodes, els noms dels quals es deuen als dels llocs on van ser trobades les seves restes.

Al NORD:

• Hassuna (5800-5500). Instal·lats en la plana. Amb ceràmica pintada o incisa, gra conservat en recipients d’argila, forns de pa i nens enterrats en atuells d’argila.

• Samarra (5600-5000) Ceràmica fina decorada i gots de marbre fi. Són agricultors, pastors, caçadors i practicaven sistemes de reg. Les cases tenien pla regular. Es troben nens enterrats en atuells i adults a terra, embolicats amb benes amb betum. Usaven la creu gammada com a decoració.

• Halaf (5500-4500). Hi ha carrers pavimentats i alguns edificis rodons amb voltes. Els morts són inhumats o incinerats. S’han trobat figuretes d'argila. La seva ceràmica és la més bella de la història de Mesopotàmia.

Al SUD:

·        L’Obeid (5500-3750). Se situa prop d'Ur Practiquen l’agricultura planificada amb irrigació i la ramaderia. S'han trobat 17 temples superposats en els diferents nivells. La ceràmica pintada és de gran qualitat, predominant la clàssica de l'Obeid en els nivells més antics. També es practicava la tecnologia tèxtil, fabricació d’eines i joieria. El lloc més important és Tepe Gawra, al nord de l'Iraq.

·        L'Obeid II és neolític final, i s’estén fins a la Mediterrània. La ceràmica és marró sobre fons verd, treballen el metall, sobretot la fosa del coure, es troba el primer temple tripartit, típic sumeri i practiquen la irrigació. Coneixien la navegació, el comerç i adoraven els primers déus.

·         Uruk (3750-3150). Es coneixen nuclis de població, ceràmica gris a verd amb dibuixos a pinta, cilindres-segell i la primera escriptura. S’observa un augment de la població a causa de la immigració. A Uruk nivell IV es troba numeració i pictogrames.

 A Mesopotàmia central es troba un complex de temples ("Temple Pintat"), construït sobre una plataforma elevada. Al voltant dels temples es construïen les comunitats.

• Jemdet-Nasr (3150-2900). Organització temple-palatina i funció rei-sacerdots. Els seus déus eren Innana, An i Enlil. El temple era el centre econòmic. Tenien obrers i utilitzaven la comptabilitat per controlar els impostos.

A Egipte, aquestes van ser les primeres societats:

Al 5000 a. C., comencen a aparèixer els primers assentaments humans al costat del Nil Tenint en compte les troballes en la seva cultura material, podem dividir el país en tres zones: Alt Egipte, Egipte Mitjà i Baix Egipte,

En aquest període predinàstic, es desenvolupen una sèrie de cultures, com la de Badari, a l'Alt Egipte, i la de Merimdé, al Delta.

La cultura de Badari (5500 - 4000 a. C.) no és homogènia, la qual cosa pot explicar l’existència de variants regionals, com l'anomenat Tasiense. Badari vivia de la caça i la pesca, encara que començaven a practicar l’agricultura, es movien a la recerca de pastures i encara no estaven completament assentats.

La cultura de Merimdé, en el Baix Egipte, (5000-4500 a. C.) es basa en l'agricultura.

Contemporàniament, a la zona del Fayum, van existir poblats d’una cultura coneguda com «Fayum A». La seva economia es basava en la caça, pesca i recol·lecció, i començaven l’agricultura.

Després d’elles, comença a l'Alt Egipte la cultura de Naqada (4000 - 3200 a. C.), que es divideix en tres períodes:

• Nagada I o Amratiense, amb poblacions més assentades i pràctica de l’agricultura.

• Nagada II o Gerzense, on es produeixen avenços tan importants com la creació de centres polítics.

• Nagada III, on es produeix la unificació d'Egipte.

Al Baix Egipte, a continuació de Merimdé, es desenvolupa la cultura de l'Omari, gairebé amb les mateixes característiques. i la de Maadi, prop del Caire, es basava en la seva activitat comercial.

En aquestes cultures, continuant amb la tradició del Baix Egipte, no es troben signes d’una preocupació pels costums funeraris. Les tombes són petites i amb un aixovar funerari molt pobre. Al seu torn, no es dedueix d’elles l’existència d’una estratificació social. Cal destacar, però, que al Maadi hi ha una considerable presència d’objectes de coure, que reflecteixen un desenvolupament i domini de la metal·lúrgia.

A Mesopotàmia central es troba un complex de temples ("Temple Pintat"), construït sobre una plataforma elevada. Al voltant dels temples es construïen les comunitats.

• Jemdet-Nasr (3150-2900). Organització temple-palatina i funció rei-sacerdots. Els seus déus eren Innana, An i Enlil. El temple era el centre econòmic. Tenien obrers i utilitzaven la comptabilitat per controlar els impostos.

A Egipte, aquestes van ser les primeres societats:

Al 5000 a. C., comencen a aparèixer els primers assentaments humans al costat del Nil Tenint en compte les troballes en la seva cultura material, podem dividir el país en tres zones: Alt Egipte, Egipte Mitjà i Baix Egipte,

En aquest període predinàstic, es desenvolupen una sèrie de cultures, com la de Badari, a l'Alt Egipte, i la de Merimdé, al Delta.

La cultura de Badari (5500 - 4000 a. C.) no és homogènia, la qual cosa pot explicar l’existència de variants regionals, com l'anomenat Tasiense. Badari vivia de la caça i la pesca, encara que començaven a practicar l’agricultura, es movien a la recerca de pastures i encara no estaven completament assentats.

La cultura de Merimdé, en el Baix Egipte, (5000-4500 a. C.) es basa en l'agricultura.

Contemporàniament, a la zona del Fayum, van existir poblats d’una cultura coneguda com «Fayum A». La seva economia es basava en la caça, pesca i recol·lecció, i començaven l’agricultura.

Després d’elles, comença a l'Alt Egipte la cultura de Naqada (4000 - 3200 a. C.), que es divideix en tres períodes:

• Nagada I o Amratiense, amb poblacions més assentades i pràctica de l’agricultura.

• Nagada II o Gerzense, on es produeixen avenços tan importants com la creació de centres polítics.

• Nagada III, on es produeix la unificació d'Egipte.

Al Baix Egipte, a continuació de Merimdé, es desenvolupa la cultura de l'Omari, gairebé amb les mateixes característiques. i la de Maadi, prop del Caire, es basava en la seva activitat comercial.

En aquestes cultures, continuant amb la tradició del Baix Egipte, no es troben signes d’una preocupació pels costums funeraris. Les tombes són petites i amb un aixovar funerari molt pobre. Al seu torn, no es dedueix d’elles l’existència d’una estratificació social. Cal destacar, però, que al Maadi hi ha una considerable presència d'objectes de coure, que reflecteixen un desenvolupament i domini de la metal·lúrgia.

A Mesopotàmia central es troba un complex de temples ("Temple Pintat"), construït sobre una plataforma elevada. Al voltant dels temples es construïen les comunitats.

• Jemdet-Nasr (3150-2900). Organització temple-palatina i funció rei-sacerdots. Els seus déus eren Innana, An i Enlil. El temple era el centre econòmic. Tenien obrers i utilitzaven la comptabilitat per controlar els impostos.

A Egipte, aquestes van ser les primeres societats:

Al 5000 a. C., comencen a aparèixer els primers assentaments humans al costat del Nil Tenint en compte les troballes en la seva cultura material, podem dividir el país en tres zones: Alt Egipte, Egipte Mitjà i Baix Egipte,

En aquest període predinàstic, es desenvolupen una sèrie de cultures, com la de Badari, a l'Alt Egipte, i la de Merimdé, al Delta.

La cultura de Badari (5500 - 4000 a. C.) no és homogènia, la qual cosa pot explicar l’existència de variants regionals, com l'anomenat Tasiense. Badari vivia de la caça i la pesca, encara que començaven a practicar l’agricultura, es movien a la recerca de pastures i encara no estaven completament assentats.

La cultura de Merimdé, en el Baix Egipte, (5000-4500 a. C.) es basa en l'agricultura.

Contemporàniament, a la zona del Fayum, van existir poblats d’una cultura coneguda com «Fayum A». La seva economia es basava en la caça, pesca i recol·lecció, i començaven l’agricultura.

Després d'elles  comença a l'Alt Egipte la cultura de Naqada (4000 - 3200 a. C.), que es divideix en tres períodes:

• Nagada I o Amratiense, amb poblacions més assentades i pràctica de l’agricultura.

• Nagada II o Gerzense, on es produeixen avenços tan importants com la creació de centres polítics.

• Nagada III, on es produeix la unificació d'Egipte.

Al Baix Egipte, a continuació de Merimdé, es desenvolupa la cultura de l'Omari, gairebé amb les mateixes característiques. i la de Maadi, prop del Caire, es basava en la seva activitat comercial.

En aquestes cultures, continuant amb la tradició del Baix Egipte, no es troben signes d’una preocupació pels costums funeraris. Les tombes són petites i amb un aixovar funerari molt pobre. Al seu torn, no es dedueix d'elles l’existència d'una estratificació social. Cal destacar, però, que al Maadi hi ha una considerable presència d’objectes de coure, que reflecteixen un desenvolupament i domini de la metal·lúrgia.

Autora: Marta Gracia Pérez Torres