Mesopotàmia fins al final del III mil·leni

MARC GEOGRÀFIC

El Pròxim Orient és el conjunt de terres que se situen en la intersecció entre Europa, Àsia i Àfrica, no coincidint amb l'actual, ja que s’inclouen Egipte i altres civilitzacions.

Se l’ha nomenat el "creixent fèrtil", encara que no correspongui geogràficament.

"Mesopotàmia” significa país entre rius, estenent-se des de l’Eufrates al Tigris, englobant la franja Sirià-Palestina i l'Altiplà d'Anatòlia.

Aquí va començar la història de la humanitat i es van desenvolupar les civilitzacions fluvials.

Es tracta de tot un mostrari climàtic, amb zones desèrtiques, pantanoses, estepes i clima mediterrani.

SUMER

El problema sumeri

No se sap ni qui eren els sumeris ni d'on procedien, encara que existeixen diverses teories sobre aquest tema.

Una d’elles els considera autòctons des del Neolític, una altra, més acceptada, postula que van arribar de fora de Mesopotàmia, establint-se, ja fos de manera pacífica o violenta. Se li pot suposar un origen a l'Iran o a l'Índia, o fins i tot a les muntanyes.

Els sumeris no eren una raça, sinó una cultura, amb una barreja d’elements autòctons i forans. La seva llengua era aglutinant, d’origen desconegut.

EL DINÀSTIC ARCAIC I

 I dinastia de Kish

Abasta des del final de la prehistòria fins a l’aparició de les tauletes d'Ur. Dura només dos segles i se li atribueixen 23 reis, la majoria d’ells mítics.

La seva importància rau en el domini de les rutes comercials entre l'Alta i Baixa Mesopotàmia.

Kish va ser una ciutat molt important a nivell econòmic i polític.

EL DINÀSTIC ARCAIC II

I dinastia d'Uruk

Abasta des de l’aparició de les tauletes d'Ur fins a l’aparició de muralles a les ciutats. Dura 150 anys, i se’n coneixen 11 reis, molts d’ells mítics.

El principal rei d’aquesta dinastia va ser Gilgamesh, que va construir les muralles d'Uruk i realitzar campanyes militars per ampliar el territori.

EL DINÀSTIC ARCAIC III

·         I dinastia d'Ur

Abasta des de l’aparició de les muralles fins 2334 a. C. Dura dos segles i la seva principal característica és la dispersió del poder. En aquesta dinastia, el seu primer rei va ser Mesannepada, a qui va succeir una llarga llista de reis.

·         I dinastia de Lagash

De Lagash es coneix la llista completa de reis. L’últim d’ells, Urukagina, és conegut pels seus textos legals per acabar amb les injustícies cap a la població. Va ser derrotat per Lugalzagesi que, al seu torn, va ser derrotat per Sargón I

·         Dinastia d'Umma

Umma va estar sotmesa per Lagash durant 200 anys, i li va imposar un nou rei. Atur Lugalzagesi va atacar Lagash per venjar-se de l’ocupació de Umma, destruint-la. Lugalzagesi va crear un regne amb capital a Uruk, de curta durada però important.

·         Dinastia Awan

Regnar tres reis, des del 2500 a. C. Aquesta dinastia va ser extingida per les armes i la seva reialesa va tornar a Sumer.

·         II Dinastia d'Uruk

Va tenir tres reis, el primer dels quals va conquistar Kish i va tenir diverses victòries militars, gràcies a la mort de Eannatum de Lagash, que els va permetre expansionar.

·         III Dinastia d'Ur

La formaren quatre reis. Va seguir a la d'Uruk II, encara que les dues ciutats havien format una coalició contra l’expansió de Lagash.

·         •Dinastia Adab

Se sap que va existir, i en la Llista Real es conserva el nom d’un rei, però no es tenen més dades sobre ella.

·         Dinastia Mari

Mari era una ciutat de fora del nucli sumeri, situada al curs mitjà de l’Eufrates. Va tenir sis reis. Va ser atacada i vençuda per Ebla, que va imposar un governador, fent-la una província d’aquest.

·         III Dinastia de Kish

Va ser una dinastia de la qual es coneix un únic governant, una dona anomenada Ku-Baba, que va organitzar la política i l’economia de la ciutat.

·          IV dinastia d'Uruk

És l'última dinastia del Dinàstic Arcaic. Va tenir un sol rei, Lugalzagesi, que va dominar a la resta de ciutats-estat i va controlar tota Sumer. Va vèncer a Lagash, quan aquesta sotmetia a Umma.

Va agafar el títol de Rei d'Uruk i va governar 25 anys. Va ser derrotat per Sargón, que el va capturar, encara que anys més tard el va nomenar governador d'Umma.

SOCIETAT SUMÈRIA

 La cultura sumèria era urbana, caracteritzada per la dualitat temple-palau, els quals controlaven les funcions religioses, civils i militars. Al seu voltant hi havia terres que treballaven homes lliures amb una societat pròpia.

El cap del temple era el "en", sacerdot i cap de la comunitat. Tindria càrrecs de responsabilitat.

El cap del palau era el "lugal", sacerdot, cap de l’exèrcit, jutge i administrador del déu, amb responsabilitats civils.

També en el palau vivia el "ensi", governador o cap local.

Probablement existien assemblees "Unken" per a les decisions importants.

La majoria de la població treballava al camp, afavorida l'agricultura per la plana al· luvial. Les crescudes de l’Eufrates i el Tigris es controlaven per sistemes de canals, controlats pel "gugal" o inspector.

Hi havia una gran organització al voltant dels canals de reg, amb activitats de construcció, manteniment, drenatge de camps, etc.

Respecte a les classes socials, es distingien:

• Homes lliures o "lu", que podien ser personal del temple, del palau, o simplement particulars de comunitats.

• Homes semilliures o mashda, que realitzaven prestacions al rei i tornaven a ser lliures.

• Esclaus o presoners de guerra, que podien obtenir la seva llibertat de diferents maneres.

RELACIONS INTERNACIONALS

Algunes d’aquestes ciutats-estat, que van protagonitzar la història d’aquests segles van ser Ur, Uruk, Eridú, Lagash, Umma, Adab, Nippur o Kish. Totes tenien una extensió semblant i un temple al seu interior.

Se suposaven espais sagrats, on havia de regnar l’ordre, l’estabilitat i el poder.

Els conflictes sorgien entre les ciutats, que també tenien problemes i necessitats similars, podent haver existit col·laboració entre ells per permetre el trànsit de caravanes, defensar-se de perills o construir canals.

Sembla que la convivència en el mateix marc geogràfic, a més d’ocasionar conflictes, també afavoria pactes i aliances. Qualsevol canvi en una ciutat, podia afectar la resta.

Aquestes ciutats-estat també tenien el mateix substrat poblacional i cultural, existint entre elles la circulació d’artesans, comerciants i productors.

Algunes tenien posicions estratègiques en les rutes comercials. Col·laboraven i s’enfrontaven entre elles i a enemics comuns. Constituïen una unitat, una mateixa entitat cultural.

 Akkad

 Akkad: Progrés de les poblacions semites

Els acadis eren un poble semita, El seu nom provenia de la seva capital, Akkad. Des del principi, els semites van conviure amb els sumeris al sud de Mesopotàmia. Es tractava d'un poble nòmada, de nomadisme tancat, que s’organitzava en grups tribals.

La convivència entre semites i sumeris va donar lloc a una societat dimorfa, on les tribus semites acadias, estaven en contacte amb l'urbanisme sumeri.

Les últimes investigacions ens diuen que els acadis no van ser invasors, sinó que estaven a Mesopotàmia des del protodinástico II.

Els semites es van integrar en la vida social i econòmica, sense perdre la seva cultura, la seva llengua i la seva religió.

Hi va haver altres pobles d'origen semita, com amorites, hebreus, arameos, assiris i eblateos.

 La dinastia d'Akkad, i els seus principals dirigents

Quan els semites van ser majoria ètnica a Mesopotàmia, va començar l'Imperi Acadio, la principal conseqüència va ser el final de les ciutats-estat. El seu fundador va ser Sargon I.

Sargon I era un cap guerrer semita, el nom significa "rei legítim". És d’origen incert, sent recollit al riu. Aquest fet ha ocasionat diverses comparacions amb Moisès.

Es va nomenar Gran Rei de Sumer i Akkad, unint els dos territoris.

La seva primera victòria va ser contra Lugalzagesi, enderrocant les muralles d'Uruk, símbol del poder. Va seguir les seves conquestes cap al nord, centrant-se en els centres exteriors, controlant així les rutes comercials.

Va estendre’s l’imperi per tota Mesopotàmia, Síria, Anatòlia, Armènia i el Golf Pèrsic.

Va permetre a alguns reis governar els seus països, però mostrant-li obediència i pagant tributs.

La figura de Sargón va estar envoltada de llegenda. Va realitzar reformes internes, com promulgar l'acadio com a llengua oficial, datar per successos i canviar els “ensi” i “lugal” per governadors.

El final del seu regnat va estar marcat per rebel·lies i aixecaments a Mesopotàmia.

Els succeir Rimush, que va haver de fer càrrec de rebel·lions a la plana al·luvial, com les d'Ur, Umma i Lagash, recolzades per Elam. Va aconseguir mantenir els límits de l’imperi i mantenir a ratlla les rebel·lions, però va ser assassinat.

El seu successor, Manishtusu, va haver de contenir les rebel·lions de les ciutats i aplacar als pobles del nord i est.

Naram-Sense va ser el següent, anomenat "déu d'Akkad". El seu objectiu era controlar les rutes comercials i l’imperi acadio. Va participar en campanyes cap als quatre punts cardinals. Va lluitar amb una coalició de vint reis en una rebel·lió generalitzada, vencent-los a tots, encara que va tenir problemes a Sumer. Va estendre tant els seus territoris, arribant al Mar Mediterrani, que es nomeno Rei de les Quatre Regions.

Durant el seu regnat, a més dels problemes interns, va començar a tenir problemes amb els illubis, els guti i els hurritas. En morir, la societat va entrar en decadència.

El seu successor Sharkahsharri es va nomenar rei d'Akkad. Va tenir un llarg regnat, en què les ciutats es van començar a independitzar. La situació econòmica anava empitjorant alhora que perdia el control del comerç. Tot això, unit a l’amenaça dels guti, va acabar amb l'Imperi d'Akkad.

Els guti eren un poble del Zagros, la invasió, en 2230 a. C. no va poder evitar Sharkahsharri.

Això va produir desordres i anarquia que va acabar, en dues regnats més, amb l’imperi d'Akkad.

TRANSFORMACIONS POLITIQUES, SOCIALS I RELGIOSES

L'estat acadio era una monarquia absoluta, on el rei governava sol i se li rendia culte. Els alts càrrecs solien ser de la família reial.

La primera missió de l'Imperi Acadio havia de ser adaptar la seva administració, societat i religió a un sistema centralitzat, diferent de les ciutats - estat.

És de gran importància la capital, amb una administració central, on s’ubica la cort i els centres de poder, ia la qual arribaven les riqueses de l’exterior.

Un canvi econòmic important va ser la unificació del sistema de pesos i mesures, i l’establiment de la plata com a patró de pagament.

Es va crear una xarxa de camins per al trànsit de persones i caravanes.

Un canvi radical va ser l’exèrcit, creant un exèrcit professional nombrós, a qui lliuraven terres no heretables a canvi de prestacions militars.

Una altra novetat va ser el cobrament d’impostos, per mantenir l’administració, i la creació de fortificacions i signatures de tractats per controlar terres i rutes.

Respecte a es transformacions religioses, encara que continuen en el politeisme anterior, les divinitats es van modificant, arribant a un déu suprem, Marduk, i quedant la resta de déus per sota.

LA DECADÈNCIA D’AKKAD I LA INVASIÓ DELS GUTI

La decadència d'Akkad comença a la mort de Naram-Sense. Encara que li van seguir Sharkahsharri i dos reis, van anar perdent el control del comerç, al mateix temps que la situació econòmica anava empitjorant.

Al 2230 a. C. els guti, un poble procedent dels Zagros, van envair Akkad, produint desordres i anarquia.

Era un poble inculte, que es dedicava a assaltar i robar ciutats, abandonant a la seva sort.

Els reis guti van ser 21 que, encara que al principi es van comportar com bàrbars, després van mantenir l’administració i llengua acàdies.

Van ser expulsats per Utu-hegal, d'Uruk.

El final de l’'Imperi Acadio, en definitiva, es produeix per un compendi de causes, com incursions dels bàrbars. Dessecació del clima, salinització de la terra, augment demogràfic, rebel·lions i manca de preparació per a la unificació.

Autora: Marta Gràcia Pérez Torres