Anada Pfeiffer va néixer a Viena i va ser la única dona de vuit germans. Es va casar l’any 1820 amb el Dr Pfeiffer, un vidu que li portava vint anys. Ida va ser una típica esposa i mestressa de casa fins l’any 1842. Per aquella època els seus dos fills ja eren grans, el seu marit vivia allunyat de la llar i la seva mare havia mort. Tenia quaranta-cinc anys, estava avorrida i era lliure. Amb aquests condicionants va creure que li havia arribat el moment de complir els seus somnis d'infantesa.Esperant morir en el camí, Ida va escollir Terra Santa com a destí adequat, i havent escrit el seu testament i arreglat els seus assumptes, va partir de viatge. Nou mesos més tard estava de tornada. Havia estat estafada per capitans de navili, per propietaris de camells i l'havien esgotat tants companys de viatge, però malgrat tot no s’ho havia passat millor en tota la seva vida.
La resta de la seva vida el va passar o bé viatjant o preparant-se per viatjar. En els primers temps va recollir diners escrivint llibres poc interessants i venent tot el que posseïa. Més tard, es va fer famosa i les companyies navilieres i de ferrocarrils li demanaven que acceptés passatges gratuïts. Els seus viatges es van convertir en cada vegada més aventurers a mesura que s'allunyava més i més de les destinacions turístiques cap a les selves de les Cèlebes, per exemple, o les muntanyes del Perú, i gairebé no ho explica en una presó a Madagascar el 1857. Els seus llibres es van fer molt populars i es van traduir a diferents idiomes per tot el món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada