Antonio Vivaldi

Compositor i violinista italià, el més influent de la seva època. Va néixer el 4 de març de 1678 a Venècia, va estudiar amb el seu pare, violinista a la catedral de Sant Marc. Es va ordenar sacerdot el 1703, el cridaven Il prete Rosso (el capellà pèl-roig), i va començar a ensenyar a l'Ospedale de la Piettà que era un conservatori per a nenes òrfenes. Va treballar allà com a director musical fins a 1740, com a professor i componia concerts i oratoris per als concerts setmanals a través dels quals va aconseguir una fama internacional.

A partir de 1713 Vivaldi també va treballar com a compositor i empresari d'òperes a Venècia i viatjava a Roma, Màntua i altres ciutats per supervisar les representacions de les seves òperes. Cap a 1740 va entrar al servei de la cort de l'emperador Carles VI a Viena. Va morir en aquesta ciutat el 28 de juliol de 1741.Antonio Vivaldi va escriure més de 500 concerts i 70 sonates, 45 òperes, música religiosa com l'oratori Juditha trimphans (1716), el Glòria en re (1708), misses i motets. Les seves sonates instrumentals són més conservadores que els seus concerts i la seva música religiosa sovint reflecteix l'estil operístic de l'època i l'alternança d'orquestra i solistes que va ajudar a introduir en els concerts. Johann Sebastian Bach, contemporani seu, encara que una mica més jove, va estudiar l'obra de Vivaldi en els seus anys de formació i d'alguns dels seus concerts per a violí i sonates només existeixen les transcripcions (majoritàriament per a clavecí) de Bach.

Els concerts de Vivaldi es van convertir en model del seu gènere a tot Europa i van influir en l'estil dels seus contemporanis, fins i tot en els de més edat. Més de 300 dels seus concerts estan escrits per a solista (220 per a violí i altres per a fagot, violoncel, oboè i flauta). També va escriure concerti grossi, 25 per a dos violins i 32 per a tres o més instruments i alguns són concerts de ripieno (per a orquestra sense solistes). Vivaldi, virtuós del violí que sorprenia l'auditori per la seva tècnica, va establir una de les característiques bàsiques del concert dels segles següents: el seu ús per a lluïment del virtuós. Els seus concerts per a violí també van ser decisius en l'evolució de l'execució violinística quant a la seva escriptura de cordes creuades i al desenvolupament d'una nova tècnica per al maneig de l'arc.

Antonio Vivaldi va ser el primer compositor que va utilitzar de forma coherent el ritornello, que es va arribar a imposar en els moviments ràpids del concert. El ritornello es repetia en diferents tonalitats i era interpretat per tota l'orquestra. Alternava amb episodis interpretats pel solista, sovint de caràcter virtuosista. Va establir la forma de tres moviments per al concert i va ser un dels primers en introduir cadenzes per al solista. Els seus concerts per a violí opus 8 i les quatre estacions, són un dels primers exemples de música programàtica que, com a gran part de la seva música, es caracteritza per ritmes vigorosos i forts contrasts.