L'exèrcit de Roma

En l'antiguitat la guerra era l'estat comú dels pobles i Roma no va ser una excepció. La vida del romà va estar sempre associada a la guerra.

Al principi per estar envoltat de pobles més poderosos que aspiraven a controlar el seu territori, i quan es va convertir en un Imperi per les pressions dels pobles fronterers i els aixecaments dels pobles conquerits. A més, els romans van establir el principi de la dissuasió per la força que Ciceró va resumir en la seva famosa sentència si vis pacem para bellum.

COM ERA EL SEU ENSINISTRAMENT?

Els reclutes romans no rebien cap preparació prèvia; quan firmaven l'allistament se'ls enviava a un campament junt amb soldats experimentats. Allà la vida dels soldats era molt dura, fins i tot quan no combatien.

Als soldats rasos se'ls anomenava miles gregarius, perquè vivien i lluitaven tots junts com els animals d'un ramat. El grup més petit en una legió era el contubernium, grup de vuit soldats que vivien junts a la mateixa tenda dins el campament. S'aixecaven abans de l'alba i es vestien. Una vegada vestits i sense esmorzar realitzaven una desfilada militar. Després un oficial passava revista i donava les ordres del dia.

La major part del temps la dedicaven a l'ensinistrament militar. S'exercitaven per mantenir-se en forma: tallaven arbres i superaven una sèrie d'obstacles carregats amb totes les seves armes. Assajaven maniobres que després emprarien en el camp de batalla: marxar en línies paral·leles, formar cercles, estrènyer o separar files, etc. Aprenien i milloraven el maneig de les seves armes.
A més, tots els mesos realitzaven tres llargues marxes de prop de 30 km carregats amb una motxilla de 30 kg de pes en la qual portaven la seva roba, vitualles i estris de construcció. Els soldats, a més de les tasques militars realitzaven altres funcions; col·laboraven com a constructors amb els enginyers; aixecaven els seus propis campaments, construïen ponts, aqüeductes, calçades i fins i tot col·laboraven en la fundació de les ciutats.